Els més de 40 graus que apunten els pronòstics es viuran millor si es fan en una terrassa davant el mar. Sí, hora d’escarxofar-se en un xiringuito. Però compte, no serveix qualsevol. La revista ‘Tapas Magazine’ ja ha estrenat la seva habitual llista dels 25 millors xiringuitos d’Espanya. Aquest any, quatre són a Catalunya. Anota: aquí podràs passar-te el dia a la fresca, més tranquil que el Senat en jornada laboral.

Primera parada, l’únic local barceloní que s’ha posicionat en la llista. És un clàssic de la platja del Bogatell: el Xiringuito Escribà. Aquesta aposta marítima s’especialitza en arrossos i fideuàs fets amb menús locals i amb receptes aconseguides després d’anys d’experiència als fogons. Un ‘must’ als menús davant el mar.

Segona parada, Gavà. A poc més de 20 minuts de Barcelona, direcció sud. És el Kauai Gavà Mar, aposta mediterrània i despreocupada del cuiner Óscar Manresa, en què tapes, arrossos i peixos fregits conviuen amb una de les platges més ben valorades del litoral barceloní gràcies a les seves àmplies zones de sorra on et garanteix la tranquil·litat que no hauràs de barallar-te amb un grup d’avis matiners per un racó on deixar el para-sol.

I al costat, a Castelldefels, tens el Punta Roca (a Port Ginesta), del Grup Tibu-Ron, i un dels xiringuitos més monumentals de la costa catalana. Està situat en una badia molt reservada al costat del port, i compta amb unes vistes al mar i als precipicis escarpats que han enamorat milers de persones (així ho testifiquen les desenes de Reels que es graven aquí quan surten els primers rajos de sol de l’any). La guia destaca, a més, una carta amb un domini del peix i del marisc.

Per veure l’últim membre d’aquest selecte ‘top 4’ català toca mirar molt al nord. Concretament, a Roses. Es tracta de La Pelosa (a la cala homònima), a prop de cala Montjoi, famosa pel Bulli d’Adrià. A més dels seus arrossos i fideuàs («amb recepta familiar», treuen pit), destaca les instagramejables vistes. Sí, de la terrassa surten fotos que imanten ‘likes’ gràcies a la seva panoràmica de les aigües turquesa i els penya-segats. Una estampa més mediterrània que el fons artístic de Sorolla.