Les dades ja no són una advertència llunyana ni un debat acadèmic. Són fets. Són una realitat que ens envolta i que ja condiciona el nostre dia a dia. Aquest estiu n’hem tingut dues proves clares i incontestables: el juliol del 2026 s’ha convertit en el més càlid i un dels més secs des de mitjan segle passat a Catalunya, i la temperatura del mar ha assolit registres inèdits, amb punts del Mediterrani superant els 30 graus (més que al Carib). No són anomalies puntuals, sinó senyals que es repeteixen any rere any. A més, les temperatures mínimes nocturnes a l’Alt Empordà, excepcionalment elevades, han fet (i encara fan) passar molt malament a moltes persones.

Durant anys hem abordat el canvi climàtic sobretot des de la necessitat de mitigar-lo: reduir emissions, transformar el model energètic i canviar els patrons de consum. Tot això és imprescindible i irrenunciable. Però cada vegada és més evident que no n’hi ha prou. Encara que avui mateix aturéssim les emissions, una part dels efectes ja són inevitables. Això ens obliga a fer un pas més: adaptar-nos. I fer-ho com més aviat millor. Parlem de vides humanes i de patrimoni públic i privat.

Adaptar-nos vol dir assumir que les onades de calor seran més freqüents i intenses, que la disponibilitat d’aigua serà més irregular i que els episodis meteorològics extrems guanyaran força. També vol dir reconèixer que els nostres entorns urbans i costaners, tal com els hem dissenyat i gaudit, no estan preparats per afrontar aquest nou escenari. En definitiva, implica repensar com vivim.

En aquest context, el paper dels ajuntaments és clau. Són l’administració més propera i la que pot incidir directament en la vida quotidiana de la gent. Per això és imprescindible que tots els municipis es dotin de plans d’adaptació al canvi climàtic ambiciosos, concrets i executables. Més enllà, fins i tot, dels plans d’emergència que molts ajuntaments encara tenen pendents de desplegar. Aquests plans han d’actuar sobre l’espai públic. Necessitem més zones d’ombra, més arbrat, tendals als carrers i places, materials i mobiliari urbà que no acumulin tanta calor, així com fonts i refugis climàtics accessibles per a tothom. I refugis pensats per a tot l’any i per a tot tipus d’episodis extrems, no només per a la calor del moment. Cal transformar carrers i places perquè deixin de ser trampes de calor i esdevinguin espais habitables fins i tot en els dies més extrems. El mateix passa amb passeigs marítims i rieres, que han de deixar de ser zones inundables.

També cal actuar sobre els equipaments. Escoles, centres cívics, instal·lacions esportives o residències han d’estar preparats per garantir el confort i la seguretat en episodis meteorològics extrems. No és només una qüestió de comoditat, sinó de salut pública, de protecció civil i de drets.

La prestació dels serveis municipals també s’ha d’adaptar. Des de la gestió de l’aigua fins a l’organització dels serveis socials o d’emergència, tot ha d’incorporar aquest nou escenari climàtic. La planificació ja no pot basar-se en el clima del passat. La tropicalització és una realitat, i cal adaptar-hi normatives i infraestructures.

I, finalment, cal acompanyar la ciutadania. Cal fer pedagogia i generar complicitats. L’adaptació no és només una tasca institucional: requereix concertació amb la societat civil. Les llars també s’hauran de preparar: millorar l’aïllament, adaptar els habitatges i incorporar solucions que ajudin a suportar millor la calor i els episodis extrems. Les administracions han de facilitar aquest procés amb informació, formació, ajuts i suport tècnic. També cal reforçar la participació ciutadana i donar un paper actiu als consells municipals de medi ambient, on s’ha d’implicar tot el teixit associatiu, comercial i empresarial. D’això en depèn, en bona part, reduir la desafecció i combatre la desinformació i el negacionisme.

El canvi climàtic ja no és una amenaça futura. És un factor present que marca, cada vegada més, les nostres vides. Ignorar-lo o ajornar decisions només ens farà més vulnerables i alimentarà el descrèdit de les institucions. Adaptar-nos no és rendir-nos; és ser responsables. És garantir els drets de tothom i assegurar que els nostres pobles i ciutats continuïn sent espais habitables, cohesionats i dignes. Cal actuar ara, sense esperar a l’any vinent.

Subscriu-te per seguir llegint