A Espanya, el 78% de l’alumnat de 5è i 6è de primària ja està registrat en alguna xarxa social i el 43% ho està en tres o més. Gairebé vuit de cada deu segueixen algun influencer (instagramer, youtuber, streamer, gamer) i el 21% està convençut que es podrà convertir en un d’ells, segons un recent informe de Red.es i Unicef, que adverteix que un de cada deu xavals i xavales d’entre 11 i 18 anys es considera addicte al mòbil. En ple judici a Meta als EUA pels danys de les xarxes socials als joves, analitzem algunes de les investigacions acadèmiques que han deixat clar que l’ús problemàtic o abusiu de les plataformes no surt gratis en termes de salut mental. Gairebé tots els estudis detecten una associació estadística entre les xarxes socials i el malestar juvenil.

Un estudi britànic portat a terme el 2017 per la Royal Society for Public Health (RSPH) conclou que Instagram és la xarxa social amb l’impacte més negatiu sobre la salut mental i el benestar dels joves. Els 1.500 nois i noies d’entre 14 i 24 anys que van participar en l’enquesta van valorar, basant-se en la seva pròpia experiència, Facebook, Instagram, Snapchat, Twitter i YouTube i els seus efectes sobre 14 factors. Entre aquests hi havia l’ansietat, la depressió, la solitud, el son, la imatge corporal, el bullying, la baixa autoestima i el FoMO, és a dir, la por de perdre’s alguna cosa. De més perjudicial a menys, el rànquing va ser: Instagram, Snapchat, Facebook, Twitter i YouTube. L’RSPH va destacar que les dues plataformes que tenen com a punt fort les imatges, Instagram i Snapchat, podrien estar contribuint a sentiments d’insuficiència i ansietat entre els joves.

Amb dades de més de 145.000 adolescents de 35 països del Health Behaviour in School-aged Children (HBSC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha publicat el 2026 un estudi que sentència que l’ús problemàtic de les xarxes socials està associat amb un pitjor benestar mental i una menor satisfacció amb la vida. L’impacte negatiu és més gran entre els adolescents de famílies amb menor nivell socioeconòmic.

El 2025, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va publicar els resultats d’una investigació sobre Instagram i TikTok realitzada amb una mostra de més de mil adolescents espanyols d’entre 12 i 18 anys. Segons les seves conclusions, el benestar psicològic és un dels aspectes més mal valorats pels nois i noies que utilitzen aquestes plataformes. L’efecte percebut és especialment negatiu entre les noies. Els investigadors apunten com a possibles explicacions una exposició més gran, la pressió relacionada amb la imatge i l’aspecte físic i una necessitat més gran de validació externa.

L’ús problemàtic de les xarxes socials també està relacionat amb una ideació suïcida més gran, segons un altre estudi de la Universitat de Màlaga del 2026 en el qual es va monitoritzar 517 adolescents espanyols amb una edat mitjana de 13,4 anys. Els autors conclouen que la comparació social podria contribuir a aquest procés: l’exposició freqüent a les xarxes a representacions idealitzades de la vida de companys i influencers pot generar sentiments d’inferioritat, insatisfacció i fracàs personal. Alguns adolescents podrien interpretar que no arribar a aquests estàndards és culpa seva, reforçant la vergonya i una percepció negativa de si mateixos. L’estudi no parla específicament de fer un ús excessiu de les xarxes, sinó d’un ús problemàtic.

La desinformació a les xarxes és un fenomen estructural que no es distribueix de forma homogènia, sinó que es concentra en àmbits sensibles del debat públic, tenint com a principals víctimes polítics, periodistes i jutges. El resultat de tanta notícia falsa, descontextualitzada o manipulada és «l’erosió de la confiança en institucions clau del sistema democràtic». Aquesta és una de les conclusions d’‘Entre el soroll i les dades’, un estudi de Fad Juventud que dissecciona mil missatges publicats a X (abans Twitter) i adverteix que gairebé el 20% contenen desinformació, amb especial incidència en les àrees de migració, justícia i política. Un 45% de les mencions desinformadores estan alineades ideològicament amb l’extrema dreta.