Felip Puig (Barcelona, 1958) fa 10 anys que va abandonar la política. Ara dirigeix la seva pròpia consultoria i es defineix com el "Doctor House de l’urbanisme". "Em venen a buscar quan ja ho han provat tot", explica a El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ. Es va endinsar en el món de la política a l’Ajuntament de Parets del Vallès, tot i que no va tardar a arribar a la Generalitat. Va ser secretari general de Benestar Social i conseller de Medi Ambient i de Política Territorial durant els últims mandats de Jordi Pujol, i posteriorment va liderar les carteres d’Interior i Empresa durant els governs d’Artur Mas. Tanmateix, ell prefereix destacar la seva etapa com a portaveu al Parlament fent oposició al tripartit (2003-2007) i "reconstruint" el projecte convergent per recuperar la Generalitat, una fita que van aconseguir el 2010.

Puig és dels que ja en el seu dia es van oposar a la dissolució de CDC. Es considera "alumne polític de Pujol" i creu que bona part de les acusacions contra l’expresident i la seva família formen part d’una "confabulació política de forces i estructures de l’Estat", encara que reconeix el fet de no haver "entès" la confessió dels diners a Andorra. "Intueixo que va voler protegir la seva família. És un home de profundes arrels cristianes i va patir tota aquesta situació des de la perspectiva del penediment", afegeix Puig.

No ha militat mai a Junts, però creu que el partit creat i liderat per Carles Puigdemont ha abandonat la "centralitat de Convergència" i la "vocació de govern". Amb tot, es refereix al partit en primera persona del plural: "Hauríem de ser l’alternativa al PSC i, alhora, pactar-hi les coses importants". Com a defensor nostàlgic de l’"equilibri de la sociovergència", Puig afirma que, sense pactes, no hi ha "transformació", i que una formació que es queda "en posicions maximalistes, sempre cridant i amb cara d’enuig" al final acaba sent un "projecte inert".

No manté relació amb la cúpula postconvergent, malgrat que el seu actual secretari general, Jordi Turull, es va iniciar en política sota el seu guiatge, però sí que conserva el contacte amb altres membres de l’espai. "Estic superant la temptació de molta gent, de dins i fora de la política, que creu que alguns podríem ajudar a reconstruir un projecte que, en aquest moment, no està ben representat", respon quan se li pregunta si vol tornar a la primera línia política.

Malgrat no haver estat en actiu durant els anys més convulsos del Procés, considera que l’estratègia política de Junts ha estat massa condicionada per la situació personal i judicial dels seus líders. "Necessitem tancar dignament l’etapa de l’1-O i això només s’aconseguirà amb la tornada del president Puigdemont i la reconstrucció de la seva dignitat institucional. Però, després, ell i d’altres dirigents haurien de donar pas a una nova generació de líders", assenyala. Per Puig, la fórmula hauria de ser: recuperar "alguns lideratges rellevants" perquè ajudin els més joves, però amb una cara visible nova.

L’exconseller és partidari de deixar de banda l’"èpica de fa deu anys". Ell va ocupar responsabilitats a la Generalitat fins a finals del 2015, quan Mas va deixar la presidència, si bé de les seves paraules es desprèn amb claredat que ja no combregava amb algunes decisions preses abans d’aleshores. "Abandonem massa ràpid la línia del pacte fiscal", afirma l’expolític, que també culpa del desenllaç del Procés a una "aposta poc treballada per les estructures d’Estat" i a la falta d’"unitat" política dins del moviment.

"Es va intentar construir un Estat, però ni vam tenir prou força, ni la intel·ligència, ni prou estratègia per fer-ho. Es pot tornar a intentar, però no a curt ni a mitjà termini, perquè ara el més important és reconstruir el país, que està fracturat", assenyala. En aquest sentit, remarca que el president Salvador Illa està aportant "certa tranquil·litat institucional", tot i que li atribueix una gestió poc "eficient" de les últimes crisis. Però afegeix: "He d’agrair-li que, com a mínim, no empitjora la situació del país".

També té certa experiència amb les crisis. Durant els dos anys que va estar al capdavant de la Conselleria d’Interior (2010-2012), en va protagonitzar algunes, i el programa de sàtira política Polònia sempre el va caricaturitzar agitant un bat de beisbol. "Quan Mas em va proposar ser conseller, vaig necessitar 24 hores per dir que sí", reconeix. Era conscient que la gestió de la policia és sempre un àmbit enverinat, però el context agreujava la situació, ja que, en plena crisi econòmica i enmig de polítiques de retallades, les manifestacions i les vagues eren el pa de cada dia.

El moment més crític va ser el cas d’Ester Quintana, la manifestant que va perdre un ull durant la vaga de novembre de l’any 2012 a causa de l’impacte d’una pilota de goma disparada per un agent. Tretze anys després, Puig reconeix que hi va haver una "mala gestió de la informació" i assegura que va viure la situació "amb dolor", però afegeix que "algunes vegades, els accidents lamentablement resulten inevitables".