Un estudi amb participació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha conclòs que l’estrès tèrmic acumulat està degradant i fragmentant les praderies de posidònia arreu del Mediterrani, fins i tot quan la temperatura del mar no arriba als límits considerats letals per a l’espècie.

La investigació, elaborada conjuntament per científics del CEAB-CSIC de Blanes, l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdul·là (KAUST), a l’Aràbia Saudita, combina intel·ligència artificial, imatges de satèl·lit i dades històriques de temperatura.

Els resultats demostren que l’escalfament prolongat del mar pot provocar una pèrdua progressiva de cobertura i una fragmentació severa de les praderies, encara que els termòmetres es mantinguin per sota dels llindars crítics de supervivència.

La Posidonia oceanica, una planta marina endèmica del Mediterrani, és una peça essencial dels ecosistemes costaners. Les seves praderies generen oxigen, retenen sediments, protegeixen el litoral i contribueixen a capturar carboni, però en els últims anys estan experimentant un declivi accelerat.

Més enllà dels episodis puntuals de calor

Fins ara, la majoria dels estudis sobre l’impacte del canvi climàtic en la posidònia se centraven en episodis puntuals en què se superaven determinats llindars de temperatura.

La nova investigació, però, posa el focus en els efectes de la calor acumulada al llarg del temps. Per fer-ho, els científics han creat un indicador fisiològic anomenat Stress Degree Days, que es podria traduir com a dies de grau d’estrès.

Aquest índex permet mesurar com afecta una exposició tèrmica prolongada als organismes marins, encara que no es produeixin pics extrems de temperatura.

“A diferència dels enfocaments tradicionals basats en llindars, que se centren exclusivament en pics discrets de calor, el nostre marc conceptual té en compte explícitament com l’estrès tèrmic afecta l’organisme al llarg del temps en condicions de camp dinàmiques”, explica Àlex Giménez-Romero, investigador del CEAB-CSIC de Blanes i autor principal de l’estudi.

Els investigadors han analitzat les dades diàries de temperatura de la superfície del mar entre els anys 2000 i 2020 i les han relacionat amb les taxes de mortalitat de la posidònia obtingudes experimentalment.

Això els ha permès quantificar l’exposició tèrmica acumulada a tota la conca mediterrània durant les dues últimes dècades.

Intel·ligència artificial per cartografiar el fons marí

Un dels elements més innovadors de l’estudi ha estat la utilització de CAMELE, un sistema d’intel·ligència artificial de codi obert capaç de processar imatges de satèl·lit d’alta resolució.

Aquesta eina ha permès cartografiar els hàbitats de posidònia i analitzar-ne tant la cobertura com el grau de fragmentació.

Després d’estudiar més de 30 imatges de satèl·lit de diverses regions del Mediterrani, els científics han detectat que les zones sotmeses a un estrès tèrmic acumulat més elevat presenten una pèrdua de cobertura superior al 40%.

Les àrees més afectades es concentren principalment a les costes del sud i de l’est del Mediterrani, on també s’ha observat una fragmentació estructural severa de les praderies.

Els investigadors remarquen que aquesta degradació també apareix en indrets on les temperatures màximes mensuals no han arribat mai al límit letal absolut establert experimentalment per a l’espècie.

Això evidencia que no només són perjudicials les onades de calor marina extremes, sinó també l’acumulació de períodes llargs amb temperatures elevades.

Fins a un 80% de pèrdua a finals de segle

L’estudi també projecta com podria evolucionar la posidònia durant les pròximes dècades sota diferents escenaris climàtics.

En un escenari d’emissions moderades, els investigadors calculen que les praderies podrien perdre de mitjana un 40% de la seva cobertura a finals de segle.

En canvi, en un escenari d’emissions elevades, la regressió podria arribar aproximadament al 80% del conjunt de la conca mediterrània. A les regions del sud, les condicions tèrmiques adequades per a la supervivència de la posidònia pràcticament podrien desaparèixer.

“La pèrdua de paisatges continus de praderies deteriora greument serveis ecosistèmics crítics”, alerta l’investigador i coautor de l’estudi Manuel Matías.

La fragmentació transforma les grans extensions de posidònia en clapes aïllades, fet que pot reduir la connectivitat entre les plantes, disminuir la retenció de sediments i limitar tant la producció d’oxigen com la capacitat de segrestar carboni.

Els autors destaquen que la combinació de fisiologia vegetal, teledetecció i modelització climàtica ofereix una nova eina per avaluar els riscos que afronten els ecosistemes marins.

El nou sistema podria servir per orientar estratègies de conservació específiques en les zones més vulnerables davant l’augment sostingut de la temperatura dels oceans.