La històrica Nylstar de Blanes ha tornat a produir després d’uns dos anys d’inactivitat i ja fabrica fil de niló per al grup xinès Zhejian Aixiner Stockings. El que fa pocs mesos era una planta en crisi, amb part de la maquinària a punt de desballestar-se, s’ha convertit en un actiu industrial que l’empresa vol incorporar al seu pla de creixement. La reactivació encara és inicial, però té una lectura clara per a Blanes i per a la Selva: conserva activitat manufacturera en un recinte històric i manté viu un coneixement tècnic que havia quedat al límit de perdre’s.

El projecte arriba de la mà d’Aixiner, una empresa xinesa especialitzada en la fabricació de mitges i mitjons per al mercat asiàtic. La companyia havia estat clienta de Nylstar i utilitzava el seu fil per a productes de gamma alta. Ara ja no compra només la matèria primera, sinó que ha assumit la producció del fil que després envia a les seves plantes a la Xina. Jiang Yuanping, fundadora del grup, ho presenta com una operació industrial, però també com una manera de preservar una tecnologia que considera essencial per al seu negoci. "Si no la salvava, no tindria bon material per a les meves mitges", explica.

La fundadora del grup Aixiner, Jiang Yuanping / David Aparicio

La planta de Blanes és la primera inversió internacional d’Aixiner i forma part d’un pla a deu anys. La producció actual surt íntegrament cap a les fàbriques del grup a la Xina, però la companyia preveu obrir una segona i una tercera línia a mesura que estabilitzi el procés. La seva intenció és que el fil de Nylstar acabi alimentant més productes del grup i, en una fase posterior, també es pugui vendre a altres clients d’Espanya i de la Xina. Jiang situa els cinc primers anys com una etapa de consolidació del mercat propi i el segon tram del pla com el moment per intentar projectar la marca a escala internacional. L’empresa no ha detallat l’import de la inversió perquè, assegura, el contracte li impedeix fer pública aquesta xifra.

Instal·lacions propietat d'ACIN

La nova etapa no s’entén sense ACIN Recycling Metals, l’empresa d'Arbúcies que va comprar els actius de Nylstar per 8 milions d’euros després del procés concursal. El seu propietari, Joan Campmajó, explica que la idea inicial era dedicar el conjunt dels 200.000 metres quadrats del recinte a un parc d’economia circular. En paral·lel, però, se li va demanar que busqués alguna fórmula per reactivar la filatura. El contacte amb Aixiner va arribar a través de l’ambaixada a la Xina i va acabar en un acord que combina lloguer, venda de maquinària i traspàs de coneixement a través de la plantilla.

L’entesa afecta una unitat productiva d’uns 40.000 metres quadrats. ACIN manté la propietat de les instal·lacions, lloga aquest espai a Aixiner per deu anys i ven la maquinària per fases, amb un calendari de pagament previst de 24 mesos.

El retorn de la plantilla

Nylstar no ha tornat a arrencar només amb màquines, sinó amb antics treballadors que acumulen dècades d’ofici. Adrián Carmona, cap de producció de la planta, va entrar a l’empresa el 2004 i recorda que, durant anys, la fàbrica va arribar a tenir centenars de treballadors directes. Per a ell, el vincle amb Nylstar va molt més enllà del lloc de feina. És la quarta generació de la seva família vinculada a la fàbrica. Hi van treballar el seu pare, el seu avi i el seu besavi. "És tornar a casa", diu.

Un treballador a les instal·lacions de Nylstar. / David Aparicio

La nova plantilla és molt més reduïda que en les etapes de més activitat. Actualment hi treballen 28 persones, repartides entre oficines, manteniment i producció. Carmona explica que la majoria són antics empleats i que la prioritat ha estat recuperar personal que ja coneixia la casa. Quan Nylstar va tancar, recorda, quedaven una vuitantena de treballadors. Els últims anys havien estat marcats per una pèrdua progressiva d’activitat, acomiadaments i la sensació que la planta s’anava apagant.

El retorn va arribar quan molts ja havien assumit que la fàbrica no tornaria a funcionar. Carmona treballava entre Polònia i Girona quan va rebre la trucada per reincorporar-se. La primera impressió va ser estranya, admet, perquè després d’anys de desgast ja s’havia tret "un pes de sobre". Però la possibilitat de tornar a posar en marxa Nylstar va pesar més. Quan van revisar les instal·lacions, van constatar que una part s’havia desballestat, però també que la planta encara era recuperable. "No estàvem en el punt de no retorn", resumeix.

La relació amb Aixiner també ha estat menys traumàtica del que alguns podien imaginar. L’empresa xinesa fabrica mitges, però no havia produït fil. Aquesta diferència ha donat marge als equips de Blanes per treballar amb autonomia. Carmona assegura que els responsables xinesos els han deixat fer perquè saben que el coneixement tècnic és a la plantilla local.

Maquinària de l’empresa. / David Aparicio

Jiang també posa en valor aquest paper dels treballadors. Admet que abans d’entrar a Europa li havien advertit de la complexitat de la legislació laboral i de les diferències culturals, però assegura que a Blanes s’ha trobat amb una plantilla implicada. "Els treballadors d’aquí són molt responsables; em sento afortunada", afirma.

El producte que surt de la planta és niló 66. La fàbrica manté una de les seves fortaleses tradicionals: la capacitat de treballar amb sèries petites, molt controlades i amb una gran varietat de gruixos. Carmona explica que les màquines de Nylstar poden produir des de fil 5D, molt fi i especialment útil per a mitges i roba interior, fins a gruixos molt superiors. Aquesta versatilitat, assegura, és difícil de trobar en competidors orientats a volums molt més grans. El procés també obliga a treballar amb continuïtat. Per això, quan una línia arrenca, necessita comandes, personal i subministraments per funcionar de manera estable durant dies.

De la Xina a Blanes

Jiang va conèixer Nylstar des de l’altra banda de la cadena. Durant anys utilitzava a la Xina matèria primera d’alta gamma importada d’Espanya i més endavant va saber que procedia de Blanes. Quan va descobrir que la tèxtil havia entrat en fallida i va visitar la planta, va trobar una fàbrica amb màquines que s’estaven desmuntant. La seva voluntat, diu, era "preservar aquesta tecnologia". També defensa que Nylstar aporta a Aixiner una peça que li faltava: el control de la matèria primera.

Aquest relat té un component emocional que la mateixa empresària no amaga. Jiang assegura que la decisió de fer la seva primera inversió exterior li va fer por i que va passar tres dies sense dormir. També diu que, en arribar a la fàbrica, va sentir la necessitat de rescatar-la. "No només compro màquines, vull comprar aquest ofici centenari", afirma. Més enllà d’aquesta lectura personal, el moviment té una lògica empresarial clara. Amb Nylstar, Aixiner incorpora a la seva cadena el desenvolupament i la fabricació de la matèria primera, la producció de mitges i el desplegament de marca.

Les instal·lacions de Nylstar a Blanes. / David Aparicio

L’empresa vol que aquesta integració es noti en tota la seva gamma. Fins ara, el fil de Nylstar s’utilitzava sobretot en les línies més altes d’Aixiner, però la previsió de Jiang és ampliar-ne progressivament l’ús. "Abans només les nostres línies de gamma alta utilitzaven Nylstar, però ara que som propietaris de la fàbrica, planejo utilitzar-lo gradualment en tots els nostres productes", explica.

La nova etapa, però, encara haurà de superar obstacles. Campmajó admet que Aixiner s’ha trobat amb dificultats regulatòries i amb un entorn de costos que no sempre és fàcil d’assumir per a una empresa que arriba de la Xina. El preu de l’energia és una de les qüestions que més ha sorprès la nova propietat.

Per la seva banda, l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, afirma que des del consistori "estem molt contents que continuï aquesta activitat tan arrelada al nostre municipi". Hernández subratlla que la importància de Nylstar és doble. En primer lloc, remarca el component sentimental, perquè "gairebé tothom que és de Blanes ha tingut un familiar que ha treballat o treballa a Nylstar". Alhora, posa en valor el pes econòmic de l’empresa. "Evidentment, tothom volia que continués l’activitat industrial i que generés llocs de treball", exposa.

La història de Nylstar pesa en cada pas. L’empresa és hereva de l’antiga SAFA, constituïda el 1923 i convertida durant dècades en un dels grans símbols industrials de Blanes. La fàbrica va arribar a tenir 2.500 treballadors i va marcar la vida econòmica i social del municipi. Després van venir canvis de propietat, concursos de creditors, aturades de producció, problemes salarials i acomiadaments. La compra d’ACIN el 2024 va evitar que el recinte quedés sense sortida industrial, però no garantia per si sola el retorn de la filatura. L’arribada de Zhejiang Aixiner Stockings ha obert aquesta porta. El pròxim pas serà comprovar si Aixiner pot estabilitzar la primera línia i activar les dues següents.

Subscriu-te per seguir llegint