Arribes a casa després de la feina, obres la porta i el teu gos et rep fent salts, movent la cua sense parar i buscant carícies. La resposta més habitual és abraçar-lo, parlar-li amb una veu molt afectuosa i jugar-hi durant uns minuts. Tot i que aquest comportament sembla del tot normal, els especialistes en comportament animal alerten que, en alguns casos, pot contribuir a reforçar l'ansietat per separació.

Aquest trastorn és un dels problemes de conducta més freqüents en els gossos de companyia i apareix quan l'animal experimenta un nivell elevat d'estrès en quedar-se sol o fins i tot quan anticipa que el seu propietari marxarà de casa.

Els experts insisteixen que el problema no és demostrar afecte, sinó convertir cada arribada i cada comiat en un esdeveniment extraordinari.

Els gossos aprenen constantment a través de les associacions. Si cada vegada que el propietari torna a casa hi ha una explosió d'emocions, abraçades, jocs i excitació, l'animal acaba interpretant que aquell és el moment més important del dia.

Com més intensa és aquesta experiència, més gran és el contrast quan la persona marxa. Això pot dificultar que alguns gossos aprenguin a gestionar la soledat de manera tranquil·la.

La veterinària i etòloga Karen L. Overall, professora emèrita de la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat de Pennsilvània i una de les principals referents mundials en medicina del comportament animal, recomana que tant les sortides com les arribades es desenvolupin amb naturalitat, sense reforçar un estat de sobreexcitació.

Això no significa ignorar el gos ni deixar de mostrar-li afecte, sinó esperar que recuperi la calma abans d'oferir-li tota l'atenció.

Els especialistes recorden que no tots els gossos desenvolupen ansietat per separació.

Alguns es queden sols unes quantes hores sense cap dificultat, mentre que d'altres estableixen un vincle molt intens amb una persona concreta i pateixen quan desapareix.

Entre els principals factors de risc hi ha:

• gossos adoptats després d'una situació d'abandonament;
• animals que han passat per diverses llars;
• cadells que no han après progressivament a quedar-se sols;
• canvis importants en la rutina familiar, com ara el teletreball, unes vacances llargues o un trasllat de domicili;
• característiques pròpies del temperament de cada animal.

Investigadors de la Universitat de Hèlsinki també han observat que la personalitat del gos, el seu nivell d'activitat i l'entorn en què viu poden influir en el desenvolupament d'aquest trastorn.

A Espanya, molts veterinaris especialitzats en etologia han detectat un augment de consultes després de la pandèmia de la covid-19. Durant mesos, molts animals van passar pràcticament tot el dia acompanyats i posteriorment van haver de readaptar-se a quedar-se sols diverses hores.

Els professionals recomanen evitar que aquests moments es converteixin en una explosió emocional.

Quan arribis a casa, és preferible:

• entrar amb tranquil·litat;
• evitar crits, salts o jocs immediats;
• esperar uns minuts fins que el gos redueixi el nivell d'excitació;
• acariciar-lo quan ja estigui més relaxat;
• parlar-li amb un to de veu serè.

Amb els comiats passa una cosa semblant.

Allargar l'adéu durant diversos minuts, repetir abraçades o mostrar una gran tristesa abans de sortir pot fer que el gos anticipi la separació amb més nerviosisme.

Els etòlegs recomanen marxar de casa amb normalitat perquè l'animal entengui que és una situació habitual i temporal.

El moment de sortir o tornar és només una part del problema.

Els veterinaris especialitzats en comportament animal també recomanen:

• fomentar l'autonomia del gos des de cadell;
• mantenir uns horaris relativament estables;
• oferir joguines interactives, catifes d'olfacte o dispensadors de menjar abans de sortir;
• premiar els moments en què el gos està tranquil per iniciativa pròpia;
• practicar absències molt curtes que vagin augmentant progressivament.

L'anomenat enriquiment ambiental és una altra eina molt útil. Proporcionar estímuls físics i mentals adequats ajuda a reduir l'avorriment i afavoreix un millor equilibri emocional.

No tots els casos requereixen tractament, però hi ha situacions en què és important demanar ajuda professional.

Els senyals més habituals són:

• lladrucs o udols continus quan es queda sol;
• destrucció de portes, finestres o mobles;
• orinar o defecar dins de casa tot i estar correctament educat;
• panteix intens, tremolors o salivació excessiva;
• intents constants d'escapar;
• manca de gana durant les absències dels propietaris.

En aquests casos, els especialistes recomanen acudir primer al veterinari, que podrà descartar problemes mèdics i, si cal, derivar el cas a un veterinari especialista en comportament o a un etòleg clínic.

El tractament pot combinar modificació de conducta, canvis en les rutines familiars i, en alguns casos, medicació sota supervisió veterinària.

Notícies relacionades

Els experts insisteixen que l'ansietat per separació no és un problema d'obediència ni una manera de "castigar" la família. És un trastorn emocional que pot afectar seriosament el benestar del gos i que acostuma a tenir molt millor pronòstic quan es detecta i es tracta de manera precoç.