Més turistes però també una despesa més gran per viatger i un increment de l’impacte econòmic a Barcelona des que va començar el 2026. El balanç fins al juliol presenta un saldo de 9,68 milions de visitants allotjats a la ciutat durant els set primers mesos de l’any, amb un augment del 6,2% que es nodreix tant de les dades estivals com d’altres mesos previs. Han tingut un impacte directe de gairebé 6.781 milions d’euros i han pujat un 12,8% anual acumulat, que es tradueix en una despesa mitjana més gran durant l’estada. Aquests 118 euros al dia (un 8,6% a l’alça) inclouen des de gastronomia fins a compres i lleure, però no l’allotjament, a una mitjana de 100,9 euros. El balanç computa turistes vacacionals i per motius professionals.

Malgrat que el visitant d’estiu (més popular i que combina platja i cultura) resulta sempre menys rendible que el de primavera i tardor (quan s’hi afegeix el de negocis i un viatger de més poder adquisitiu), el saldo econòmic és positiu per a la capital catalana entre gener i juliol a la suma de totes les despeses. Es pot destacar que el mes en què els viatgers van gastar més en allotjament va ser el maig (136 euros per nit) i aquell en què van gastar més en l’estada va ser l’abril (144,8 euros diaris). Ja en ple estiu, el dispendi mitjà en allotjament de juliol va ser de gairebé 93 euros, i la despesa en altres partides va ser aquell mes de 104,92, segons dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona a què ha tingut accés aquest diari.

La distribució d’aquests diners varia segons els períodes, en funció de la tipologia de visitant. Per exemple, en mesos com el maig una quarta part es dedica a compres, un dels millors per al comerç. En canvi, el juliol passat aquest apartat es va quedar amb un 19,8% del pressupost, mentre que el 45,7% es va destinar a aliments i begudes, el 21% a cultura i gairebé el 13% a transport intern. En el transport d’arribada, la despesa mitjana de gener a juliol va ser de 389 euros.

En el saldo mensual, el mes amb més afluència de visitants fins ara ha sigut el juny, uns 1,72 milions de turistes, que representen un 11,5% de variació interanual. Per contra, el menys freqüentat va ser el març (1,07 milions), l’únic amb registres lleugerament per sota d’un any abans. El volum de viatgers també s’havia incrementat al gener, febrer, abril i maig (lleugerament).

Però crida l’atenció que el juliol, malgrat les onades de calor, hagi escalat tant en visitants allotjats (1,66 milions, un augment d’un 7,6% interanual) com en despesa, ja que va arribar a 1.186,8 milions d’euros, un 21,5% més que el mateix mes del 2025. D’aquesta manera, l’increment acumulat en set mesos arriba al 12,8%, a l’espera de saber com ha funcionat el mes d’agost que s’acaba.

Si es posa el focus en els diners, el mes més rendible també va ser el juny, amb 1.224,8 milions d’euros de despesa entre allotjament i desemborsaments en alimentació, lleure, cultura, transport intern, compres i altres. El va seguir el maig, amb 1.208,7 milions, a poca distància del juliol, i ja molt lluny l’abril, amb gairebé 980 milions. El gener va ser el mes més fluix, amb 628 milions. Però en tot cas, tots els mesos van tenir un balanç positiu respecte al 2025, a excepció del març.

Allotjaments variats

Les recents dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre el mes de juliol aplegaven només l’allotjament hoteler i destacaven l’hegemonia del viatger estranger, que va representar gairebé el 90% de les pernoctacions, però el ventall de llits turístics de la ciutat és molt més ampli. De fet, al juliol gairebé un 53% de viatgers es van allotjar en hotels (al març van ser el 67%, quan va despuntar l’afluència per grans congressos), per un 15,3% que ho van fer en pisos turístics, un 13,7% en albergs juvenils i un 15,3% en cases particulars, a més de percentatges menors en càmpings pròxims o caravanes. En el conjunt d’opcions, l’estada mitjana en l’acumulat és de 4,5 dies, amb un total de 18,5 milions de pernoctacions, amb un 2,5% de variació anual.

Pel que fa a la procedència del turisme, els registres oficials es limiten als que s’allotgen en hotels. Tot i que els espanyols han baixat durant l’estiu, com reflectien les dades del juliol de l’INE publicades aquest mateix divendres, en el conjunt dels set primers mesos acumulen un creixement d’un 8,4% i sumen més de 965.000. Al darrere, en volum, s’hi situen els nord-americans, en concret pràcticament 789.000, amb un auge de l’11,3%. Seguits dels britànics –que creixen un 3,5%–i dels francesos i italians, a la baixa.

Altres nacionalitats que han crescut aquest any són alemanys i, ja fora d’Europa, xinesos. Es disparen un 30% i representen un 3,25% dels visitants (174.434), sempre amb dades hoteleres. També despunten en l’acumulat brasilers (20%), si bé només suposen un 1,35% del total viatger.

La gran majoria arriben a la ciutat amb avió (l’aeroport del Prat va sumar en set mesos 34,2 milions d’usuaris, amb un auge del 4,6%) i també pugen els moviments de creueristes (que no equivalen a passatgers), fins a 2,3 milions (+7,3%, pel creixement a l’hivern i aquest juliol).

La radiografia inclou les tipologies de visitant: el vacacional o per oci arriba al 74% tant al juny com al juliol, mentre que va representar un 41,8% al març, únic mes en què el professional va aconseguir ser majoritari (50,2%). En canvi, les dates nadalenques i estivals ocupen la quota de viatgers més alta per motius personals, segons indiquen les dades de l’enquesta periòdica que analitza l’Observatori del Turisme a Barcelona.

Un 8,7 de nota per a la ciutat

Es manté estable la nota que atorguen a la capital catalana, situada en un 8,7 sobre 10.

Notícies relacionades

I les visites culturals estan al capdavant de les activitats durant aquests set mesos (75,4%), seguides de la platja (61,3%), les compres (58,9%) i sortir de festa o de nit (38%), en els primers llocs. Gairebé un 9% han fet excursions fora del municipi, tot i que aquesta xifra s’eleva fins al 15,52% al juliol, en la mesura que arriba més turisme vacacional i familiar.