Cinquena temporada d’Ainhoa López (Barcelona, 1997) a l’Spar Girona, que afronta un dels cursos més exigents des que va arribar a Fontajau. El conjunt gironí ha apostat per una plantilla amb un marcat accent nacional i té al davant un repte majúscul: superar la prèvia de l’Eurolliga per tornar a competir entre l’elit continental.

Després de renovar, ja és una de les jugadores més identificades amb l’Spar Girona. Què significa continuar una temporada més a Fontajau?

Tenim un vincle amb el club molt especial. És tant per part meva com de l’afició i és una cosa molt maca. Afronto aquesta temporada amb moltes ganes i molta il·lusió per tot el que ve. Ara tenim una prèvia de l’Eurolliga molt important i és en el que estem centrades.

Aquest estiu, a més, els toca tornar a construir un equip pràcticament nou. Com encaren aquest procés?

Amb moltes ganes també de les noves incorporacions, d’anar creant equip. Al final aquest és el gran repte de cada estiu, tornar a construir un bon equip i crear aquestes sinergies que es fan tant dins de la pista com fora.

El club ha apostat per una plantilla amb més jugadores nacionals. Pot facilitar la seva adaptació a l’equip?

Sí. Ja va passar una mica l’any passat. Entre les jugadores nacionals ens coneixem totes perquè hem coincidit en equips o hem jugat moltes vegades en contra. Aquest esperit de lluita i d’entrega que tenim les jugadores d’aquí ens caracteritza molt i crec que això pot ser molt positiu.

Quin valor té començar una temporada sense partir completament de zero?

És important perquè moltes ja ens coneixem. No és allò de començar de nou sense conèixer ningú. El caràcter competitiu de totes les noves incorporacions és el que més destacaria, juntament amb el de les que ja hi som.

La prèvia europea arriba molt aviat. Això també condiciona la preparació?

Sí. Al final és un repte com cada any. Oficialment, comencem el dia 17, encara que algunes ja som aquí i començarem abans perquè tenim la prèvia el dia 30. Ja tinc moltes ganes que arribi aquell dia.

La Lliga Femenina Endesa sembla cada vegada més igualada. Ho noten també des de dins?

Sí. Jo crec que és una de les lligues més fortes d’Europa. Hi ha altres països que tenen equips molt potents, però després les seves lligues no tenen aquesta competitivitat. Aquí no hi ha cap partit en què et puguis relaxar. Has d’anar hiperalerta cada cap de setmana perquè qualsevol equip et pot complicar la vida.

Ainhoa López durant la visita al Campus del Bàsquet Girona a El Collell / Aniol Resclosa

Per què creu que la competició espanyola està creixent tant?

També és conseqüència del moment que viu el bàsquet europeu. Algunes jugadores molt mediàtiques ja no venen tant aquí i els equips es reforcen amb jugadores nacionals i europees. Això fa que es creïn grups més sòlids i crec que també és molt atractiu per a les aficions, perquè cada cap de setmana hi ha partits molt competits.

Aquesta temporada també canvia el sistema de competició. Pot modificar la manera de gestionar el curs?

És interessant veure com afectarà. Abans la lliga regular tenia molt més pes i ara tot passarà més pels play-offs. No sé si alguns equips prioritzaran més Europa en alguns moments, sobretot els que juguem competició europea, perquè el calendari és molt exigent. Però al final tots volem intentar guanyar-ho tot.

Els pot obligar també a gestionar millor els esforços?

Pot ser. Tens un partit molt exigent a Europa i després arriba el cap de setmana i també tens un altre partit molt exigent. No sé si alguns equips prioritzaran una competició o una altra, però nosaltres intentarem competir al màxim a tot arreu.

La classificació per a l’Eurolliga es decidirà en un únic partit. Com es gestiona aquesta pressió?

S’ha de ser realista i valorar el que hem fet aquests anys, perquè sembla que, com cada temporada ens superem, això sigui normal, i no ho és. És un partit i pot passar qualsevol cosa. Pot semblar injust jugar-te l’Eurolliga en quaranta minuts, però és així.

El fet de jugar a Fontajau pot ser decisiu?

Jo crec que sí. És la part positiva. Sigui quin sigui el rival, grec o turc, crec que hem d’estar agraïdes de jugar aquest partit aquí i no en una de les seves pistes, on el factor ambiental és molt fort. Ho hem de convertir en un avantatge.

I si, per qualsevol motiu, no arriba la classificació?

Som realistes. Evidentment, nosaltres volem jugar l’Eurolliga i ara mateix només pensem en l’Eurolliga. Però primer s’ha de jugar el partit. Si no surt bé, continuarem competint a Europa amb l’Eurocup i intentarem ser igualment competitives. La nostra mentalitat, però, és molt clara: volem ser a l’Eurolliga.

Subscriu-te per seguir llegint