Passats dos mesos de l’allau migratòria a Ceuta, i amb 449 estrangers expulsats de la ciutat per infraccions, les forces de seguretat acumulen lliçons d’una experiència tan inèdita com la irrupció en una ciutat de tants migrants com veïns l’habiten. Per exemple, la manera de dirigir masses de persones desesperades, o, i aquesta assignatura amb més dificultats, el cost de la descoordinació entre organismes de la seguretat pública, que li ha costat el lloc al delegat del Govern i al seu cap de gabinet.

"No sé si tot això s’estudiarà a l’Acadèmia d’Àvila –diu un cap de policia antidisturbis desplegat a la ciutat, en al·lusió al centre on estudien els alevins de policia–, però el que sí que és segur és que crearà entre nosaltres algun tipus de… jurisprudència". Potser aquesta experiència inclogui les lliçons extretes de les caòtiques corredisses del trasllat a l’assentament de Loma Colmenar des de la platja del Trampolín el 13 de setembre passat.

Els caps policials a Ceuta no volen que es repeteixin els moments de perillosa tensió i desordre viscuts aquella matinada. Aquesta setmana, just abans que es complissin els dos mesos de la gran onada, els antidisturbis han acabat de buidar la platja de Benítez, i ho han fet movent no un gran contingent, sinó grups petits cap a l’"embossament" de Loma Colmenar. En el procés, diverses desenes van tirar la tovallola i van decidir tornar al seu país.

La situació a Ceuta ha derivat d’una crisi de seguretat ciutadana a una crisi humanitària, sense que totes dues situacions hagin perdut trets de l’altra. És característic de l’"olla a pressió" de què parla reiteradament el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas.

Fonts de la Guàrdia Civil expliquen a aquest diari una evolució en el comportament dels migrants encallats a Ceuta. "Últimament, surten per tornar al Marroc a un ritme de dues xifres diàries", observen. Creuen que el fenomen l’animen dos tipus d’"esgotament": el cansament físic i psicològic i el final dels diners i de l’ajuda logística que abans els arribava "de l’altra banda", amb una fluïdesa decreixent. Això és un factor, apunten, que tensa els assentaments.

Passats aquests dos mesos de crisi a Ceuta, la dada oficial de retornats voluntàriament al Marroc puja a 7.794. La majoria, perquè saben que no tenen possibilitats de quedar-se; i una fracció més reduïda, 310, perquè no estan en condicions d’obtenir asil i han renunciat a la seva sol·licitud de protecció internacional. La resta, fins als 8.243 retorns que té comptabilitzats el Govern, són 449 migrants expulsats.

I els que es queden… Els migrants que més aguanten a l’espera que soni la flauta en el tràmit administratiu, o se’ls concedeixi asil o, simplement, un allotjament sec, assisteixen a un enquistament gradual dels més durs als campaments, els que no han vingut a immigrar.

Solidifiquen illes delinqüencials als assentaments, miren d’acaparar ajuda, coaccionar i sotmetre els seus compatriotes i, amb més intensitat, els subsaharians. El seu objectiu principal és el migrant. "No són ximples, i s’abstenen d’anar contra els ceutins…", explica la font de l’institut armat. I conclou que "a mesura que passa el temps, es confien. Ja s’han après el territori o la zona, i, tard o d’hora, acaben prenent la mida a les actuacions policials".

No obstant, contra les veus més alarmistes i sonores a les xarxes socials s’hi oposen les dades: els últims detinguts per tràfic de drogues entre els mateixos migrants són només dos, i es dedicaven al menudeig d’haixix.

Hi ha un nombre de detinguts a l’agost i al setembre dels quals no informava aquest dimarts el Comandament Únic de la crisi –tampoc atenent les preguntes d’aquest diari–, però sí que ha explicat el ministre Ángel Víctor Torres, aquest dimarts després de la reunió del Consell de Ministres, que ja van 449 expulsats des del passat 10 d’agost. Fonts policials aporten dades que enriqueixen aquesta informació. Dels migrants que han sigut detinguts en incidents i actuacions policials, 163 han sigut expulsats per decisió judicial. A més, n’hi ha 94 a qui se’ls ha tret del territori espanyol per iniciativa de la Policia i amb vistiplau judicial. I 178 han sigut expulsats des del CIE (Centre d’Internament d’Estrangers). En aquesta última franja, la xifra inclou alguns immigrants que hi estaven reclosos abans del 30 de juliol.

Dos mesos després de l’inici d’aquesta crisi sense precedents, les estimacions de les forces de seguretat situen entre 3.000 i 3.500 els migrants que continuen sense sostre, i una mica més de 3.200 els adults que ja han sigut filiats. Hi ha 6.000 allotjats en places habilitades per Migracions en sis assentaments –o "embossaments", com els anomena el ministre Torres–, que són: Loma Colmenar, Loma Margarita, La Hípica, La Reina, el port i una ampliació de places al CETI. Ben aviat n’hi haurà un altre en terrenys d’Institucions Penitenciàries pròxims a la presó de Ceuta, al paratge anomenat Mendizábal.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va revelar en el seu últim viatge a Ceuta la setmana passada una dada que havia estat reservada fins aleshores: des que va esclatar aquesta crisi, la Guàrdia Civil ha neutralitzat 678 persones que provaven d’entrar a la península per mar, totes en punts més o menys pròxims a Algesires. I totes han sigut retornades al Marroc, segons el titular d’Interior.

En totes aquestes interceptacions els detinguts eren adults. En la franja dels menors, entre 594 nois i noies que van ser sotmesos a proves d’identificació d’edat se n’havien colat 40 que van resultar ser més grans del que deien.

Interior mira d’accelerar els triatges de migrants amb 30 línies actives i intentant no baixar de les 100 classificacions al dia. I manté el desplegament extraordinari a Ceuta: són 411 agents de policia que han reforçat els 647 de plantilla de la Prefectura Superior de Ceuta, i 195 guàrdies civils arribats al juliol i a l’agost perquè l’institut armat arribi a desplegar, amb els que ja hi eren, 706 efectius diaris.