Espanya es troba entre els estats europeus amb pitjors resultats pel que fa a professionals disponibles, atenció comunitària i despesa en salut mental, tot i que obté una valoració millor en recursos hospitalaris. Així ho acredita un estudi de diversos centres universitaris i hospitals espanyols. Les pitjors dades les obté Espanya pel que fa als recursos educatius, laborals i socials per a la salut mental.

L’anàlisi, publicada a la revista "The European Journal of Psychiatry", examina una trentena d’indicadors sobre la capacitat dels sistemes sanitaris i socials per atendre les necessitats de salut mental. Espanya obté 3,4 punts sobre 10 en l’àmbit sanitari i se situa a la part baixa de la classificació, lluny dels països més ben posicionats, com Suècia, Dinamarca o Finlàndia.

L’estudi distingeix entre la resposta del sistema sanitari i la d’altres àmbits que també influeixen en la salut mental. Espanya ocupa aproximadament el lloc 17 o 18 dels 28 països analitzats pel que fa al sistema de salut.

Més enllà del sistema sanitari, en què s’avaluen les polítiques laborals, les escoles i la resposta social, Espanya cau fins al lloc 25, només per davant d’Eslovàquia, Grècia i Xipre. Dins del mateix sistema sanitari també hi ha un fort desequilibri: els recursos comunitaris obtenen 1,3 punts, davant dels 8,1 dels llits psiquiàtrics i els 9,8 dels llits de psiquiatria infantil.

Una de les principals mancances és la falta de professionals. Espanya apareix entre els últims països pel que fa a la disponibilitat de personal especialitzat i presenta una situació especialment deficient en psiquiatria infantil i infermeria de salut mental. Els autors també assenyalen l’escassetat de psicòlegs i reclamen reforçar l’atenció primària perquè pugui detectar i atendre abans els problemes menys greus, sense haver de derivar-los tots als serveis especialitzats.

La dada reforça un diagnòstic que els professionals han repetit durant els últims mesos. La nova degana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria, defensava en una entrevista amb aquest diari que caldria duplicar l’oferta de professionals per acostar-se a les necessitats reals de la població.

En l’apartat d’instal·lacions, Espanya ocupa el lloc 15 dels 28 països analitzats. La puntuació reflecteix una diferència molt clara entre l’escassetat de recursos comunitaris —1,3 punts sobre 10— i els recursos hospitalaris —els llits hospitalaris obtenen 8,1 punts i els llits de psiquiatria infantil, 9,8—. Per als investigadors, aquest desequilibri mostra el predomini d’un model centrat en l’hospital davant d’una atenció comunitària menys desenvolupada.

Això es tradueix en dificultats per donar continuïtat a l’atenció i en una coordinació incompleta entre els centres de salut mental, l’atenció primària i els serveis socials. L’estudi també adverteix que les dades disponibles no permeten conèixer prou bé aspectes com les llistes d’espera. A Catalunya, segons una informació recent de SanaMente, no existeixen dades unificades sobre els temps d’espera a les urgències psiquiàtriques, els ingressos involuntaris o l’ús de contencions.

Espanya destina al voltant del 5 % de la despesa sanitària a salut mental, una quantitat lleugerament inferior a la mitjana dels països analitzats i molt per sota de França, Alemanya o Suècia. Els autors recorden que augmentar la inversió no només permetria contractar més professionals, sinó també reforçar la prevenció, millorar la coordinació i reduir els costos sanitaris i socials a mitjà termini.

Les conclusions coincideixen amb el model defensat per la comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, Belén González, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. González advertia que la resposta no pot recaure només en psiquiatres i psicòlegs ni limitar-se al tractament farmacològic: també ha d’implicar l’atenció primària, els serveis socials, les escoles i les polítiques laborals.

Notícies relacionades

Entre les mesures proposades, l’estudi assenyala la necessitat d’augmentar la inversió, reforçar l’atenció primària i comunitària i disposar d’una coordinació més estreta amb els serveis socials. L’estudi conclou, a més, que Espanya ha de millorar la retenció de professionals, integrar millor l’atenció primària, l’especialitzada i els serveis socials, així com augmentar els recursos destinats a la prevenció.

Via: El Periódico