“Fer una novel·la és com muntar un puzle: tens elements dispersos i els vas ajuntant. Jo, quan en començo una, no sé mai com acabarà, la història em porta per on vol”, confessa somrient l’escriptor Octavi Dalmau el mateix dia que presenta —aquest passat dimecres— a la biblioteca de Figueres la seva última creació, La Carme, “una novel·leta curta i fàcil de llegir”, com ell la defineix, i que és la setena de la saga de novel·la policíaca que va iniciar l’any 2017 protagonitzada pel caporal Molins, un guàrdia civil atípic amb el qual l’autor aprofundeix en els viaranys més subterranis i foscos de la Figueres i l’Empordà de postguerra. “En Molins és el nostre Maigret a l’empordanesa”, afirma orgullós l’historiador Alfons Romero. “Què més voldria jo”, admet Octavi Dalmau, al seu costat, humil, rebaixant la comparació. “A cadascun dels llibres, l’Octavi tracta els pecats capitals d’aquells temps i una de les grans virtuts és com retrata aquella societat canviant”, amb propietaris agraris intentant sobreviure i el franquisme construint la nova Espanya", descriu Romero, bon coneixedor dels fets històrics. El cas de La Carme, que llueix una coberta il·lustrada per la tatuadora Katya Bariudin, no és diferent, ja que “aquesta societat de postguerra, aparentment d’ordre, de valors religiosos i de control”, Octavi Dalmau “la dinamita” cosint una història d’una dona que “trenca la nova moral matant els seus propis fills”, com va fer Medea, mite que va inspirar Eurípides per escriure una tragèdia i que l’autor empordanès també esmenta en el text.