L'Alt Empordà ha estat sempre una comarca singular. Terra de frontera, de comerç, d'emprenedors, de pescadors, de pagesos i de creadors. Una comarca acostumada a mirar cap al mar, cap a Europa i cap al futur, sense renunciar mai a la seva identitat.

Potser per això no és estrany que els nous moviments polítics també hi trobin un espai natural.

Durant els darrers anys, molts ciutadans han expressat un cert cansament davant una política excessivament centrada en els grans debats nacionals mentre els problemes quotidians dels municipis quedaven en un segon pla. L'habitatge, la seguretat, el comerç local, la mobilitat o la simplificació administrativa són qüestions que afecten directament la qualitat de vida i que sovint només poden afrontar-se des del municipalisme.

En aquest context, arreu de Catalunya estan apareixent iniciatives que reivindiquen una manera diferent d'entendre la política: més propera, més orientada a la gestió i més arrelada al territori. L'Alt Empordà no n'és una excepció.

Figueres, Roses i l'Escala són tres municipis amb realitats diferents però amb reptes compartits. També poden convertir-se en un espai de cooperació des d'on impulsar noves idees i una nova manera de governar, basada en la responsabilitat, la llibertat, la bona gestió i el compromís amb Catalunya.

Quan es parla de catalanisme liberal no es tracta d'una etiqueta ideològica buida. Es tracta de defensar una administració eficient, donar suport a qui crea ocupació, protegir la llengua i la cultura catalanes, reforçar l'autonomia municipal i confiar més en les persones que en la burocràcia.

No sabem encara si aquest corrent acabarà consolidant-se políticament. Però sí que sembla evident que cada vegada hi ha més ciutadans disposats a recuperar una manera de fer política basada en la proximitat, el sentit comú i la responsabilitat.

Potser el futur no començarà als grans despatxos de Barcelona. Potser començarà, una vegada més, als nostres ajuntaments. I si això és així, l'Alt Empordà té moltes coses a dir.