Em dirigeixo a l’Oficina d’Atenció Ciutadana per entrar a registre un document/instància, signada per 19 veïns. La funcionaria mira el document i arrufa el nas, mal senyal. .

S’aixeca al·legant que ho ha de consultar. Torna, i em pregunta si jo soc el primer de la llista de signants del document i li contesto que no, però que qualsevol dels signants la podia entrar. Es tanca en banda, o estic al primer de la llista o no puc fer el tràmit.

Jo penso que deu ser un acudit, i que potser vol que talli el full amb estisores i el torni a enganxar amb cinta adhesiva per complir el requisit, que de tot s’ha vist.

Afegeix que tot plegat també es pot fer «online», com dient que llavors no em trobaré amb tants entrebancs. Sense paraules. Finalment, frustrat, m’aixeco dient que allò és un atropellament, i que tinguin un bon dia (no amb aquestes paraules es poden imaginar). En sortir enfurismat faig un acte de contrició i m’adono que he sigut víctima d’un acte de «violència burocràtica». Burocràcia, és la influència excessiva dels funcionaris públics en les seves obligacions.

Quan un tràmit burocràtic s’aplica arbitràriament, i vulnera o coarta els drets de la ciutadania, caldria parlar de violència burocràtica. Una violència, que sense ser física ni verbal, et coacciona la llibertat, emparada en l’ús d’un poder mal exercit. L’Ajuntament no té dret a rebutjar el registre d’entrada d’un document només perquè qui el presenta no sigui «el primer» d’una llista de signants.

La Llei 39/2015 (LPACAP) reconeix el dret de qualsevol persona a presentar documents davant les administracions públiques (art. 16).

No cal ser «representant» ni tenir cap poder especial per portar un escrit al registre. La representació (art. 5 LPACAP) només és exigible per a actuacions concretes com interposar recursos, desistir, renunciar drets o cobrar quantitats, no per al simple tràmit de registrar un document. Si el document ja porta les signatures dels interessats (els 19 veïns, en aquest cas), qualsevol d’ells, i fins i tot algú aliè, podria fer el tràmit.

No dono les culpes a la funcionària que em va atendre sinó a qui la va alliçonar. Volem participació ciutadana i posem traves al seu exercici.

Els funcionaris són el reflex del govern de torn, i aquestes coses no passen sense la desídia o permissivitat de qui mana.

Un consell: quan vagin a fer un tràmit no s’oblidin de portar un advocat, un procurador i si pot ser un notari per aixecar acta de tot plegat. Així anem.