El 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola torna a situar en primer pla una dada amb accent figuerenc: el primer moviment militar contra la República el va protagonitzar Joaquín Ríos Capapé, nascut al castell de Sant Ferran de Figueres el 2 de juliol de 1898. L’historiador gironí Josep Clara, investigador de referència, el defineix com "el militar més il·lustre i ben plantat de Figueres", però també com un personatge controvertit, africanista, franquista i beneficiat pel règim de Franco.

L’aportació del cronista Josep Maria Bernils Mach reforça el relat. En un article publicat a l’EMPORDÀ el 16 de juliol de 1986, dins la sèrie La Guerra, 50 anys després, Bernils situava el lector en aquella jornada decisiva amb dos eixos: "Un figuerenc va fer la primera acció" i "Una ciutat que no sospitava res". El text vinculava directament l’acció de Ríos Capapé al nord d’Àfrica amb l’ambient que es vivia a Figueres el 17 de juliol de 1936.

La nit de Villa Jordana

Segons Bernils, el 16 de juliol de 1936 havia estat un dia calorós a Villa Jordana, al sector del Marroc espanyol. El destacament militar descansava a la caserna de les Cuatro Torres de Alcalá, prop de la costa del Penyal de Vélez de la Gomera. El comandant d’aquelles forces era Joaquín Ríos Capapé, que acabava de fer 38 anys i que havia desenvolupat pràcticament tota la carrera militar a terres marroquines. Els seus soldats, escriu Bernils, el consideraven "un africanista pur".

A les nou del vespre, quan ja s’havia interpretat el toc d’oració i s’havia arriat la bandera, un ordenança va avisar Ríos Capapé de l’arribada del tinent Chacón, del Servei d’Intervencions, amb un missatge urgent del coronel Juan Bautista Sánchez. L’ordre era posar-se en marxa immediatament i ocupar, l’endemà al matí, l’estació telegràfica de Villa Sanjurjo, considerada un objectiu primordial.

Joaquin Ríos Capapé, amb l’uniforme de coronel falangista. / Arxiu

Pocs minuts després, Ríos Capapé va ordenar als capitans Fernández Capalleja i Saltos i al tinent Laca que preparessin les tropes. A les deu de la nit sortien de la caserna, amb el comandant figuerenc al capdavant. Van seguir la carretera de Smada, van pernoctar a l’alcassava i, a trenc d’alba, van continuar cap a Villa Sanjurjo, avui Alhucemas. Bernils conclou que aquella va ser "la primera unitat de l’Exèrcit que s’havia alçat en armes contra la República".

Josep Clara coincideix en aquesta interpretació. En un reportatge publicat el 2020 a la Revista de Girona, explica que Ríos Capapé, essent comandant, va manar "la primera unitat que se sollevà" al territori colonial del Marroc. Al davant d’un tabor de forces regulars indígenes, va sortir de Vila Jordana i va complir de nit l’ordre il·legal d’arribar fins a les portes de Melilla. Per a Clara, aquell moviment va ser "la primera espurna de l’alçament facciós".

Abans de Melilla

La historiografia situa habitualment l’esclat formal de la sublevació militar a Melilla el 17 de juliol de 1936. Però el relat de Bernils i l’anàlisi de Clara permeten avançar unes hores l’inici efectiu del moviment armat: la sortida nocturna de la unitat comandada per Ríos Capapé des de Villa Jordana.

Aquest matís dona a la biografia del militar figuerenc una dimensió històrica de primer ordre. Ríos Capapé no va ser només un general franquista destacat després de la guerra, sinó un dels primers actors operatius del cop contra la República.

Una ciutat sense sospita

Bernils aporta el contrast entre el que passava al Marroc i el que es vivia aquella mateixa nit a Figueres. El cronista explica que feia dos dies que havia començat un torn de vacances de l’estament militar. La majoria de militars estaven de viatge i gairebé cap no coneixia els preparatius de la sublevació. Alguns anaven cap a llocs que quedarien en zona republicana i altres cap a territoris que serien "nacionals", de manera que, pocs dies després, els tocaria defensar posicions oposades.

Aquella nit, però, Figueres encara no semblava una ciutat a les portes d’una guerra. L’ordre del dia del batalló de muntanya Chiclana preveia una marxa nocturna rutinària pel trajecte Castell, Hostalets de Llers, antiga fàbrica de la dinamita, Cabanes, Vilabertran i Figueres. A l’esplanada del cine El Jardí s’hi feia una ballada de sardanes del Foment, a benefici de les colònies d’estiu, amb l’orquestra Els Rossinyols, de Castelló. A la Rambla, la gent prenia la fresca a les terrasses dels cafès i als bancs de fusta.

Però sota aquella calma ja hi havia inquietud. Bernils introdueix una conversa sobre l’assassinat de Calvo Sotelo. "Em fa molta por les seves conseqüències", diu un veí. Un altre comenta que l’esquela de l’ABC ja parlava de "las fuerzas nacionales". La resposta final és premonitòria: "No sé. Això no pot acabar bé de cap manera".

Del Rif a la jerarquia de Franco

La carrera de Ríos Capapé havia començat molt abans. Segons Clara, va ingressar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1912. Va ser segon tinent el 1915, primer tinent el 1917, capità el 1922, comandant el 1925, tinent coronel el 1936, coronel el 1937, general de brigada el 1941, general de divisió el 1943 i tinent general el 1952. El 1924 es va casar amb Elena Alegret Subirana, de Figueres.

Notícia sobre l'ascens a General de Divisió, publicada el 1941, amb la felicitació municipal. / Vida Parroquial

Com molts africanistes, va fer carrera al Marroc i va intervenir en la Guerra del Rif. Aquesta experiència colonial va marcar una generació de militars que després tindrien un paper decisiu en la conspiració contra la Segona República i en la direcció militar de la Guerra Civil. Durant el conflicte, Ríos Capapé va destacar al front de Madrid, especialment a la Ciutat Universitària.

Un militar controvertit

La imatge heroica construïda pel franquisme contrasta amb la mirada crítica que Clara extreu de les memòries del tinent general Rafael Latorre Roca, editades per Jaume Claret a Ganar la guerra, perder la paz. Segons Clara, aquestes memòries aporten evidències de la corrupció dins l’exèrcit franquista i situen Ríos Capapé com un dels protagonistes d’aquest món de privilegis.

Latorre Roca, militar del mateix bàndol, el va acusar d’estraperlista privilegiat i de participar en el tràfic de begudes, cafès, havans i altres productes procedents de Tànger. Clara vincula aquest comportament amb una idea més àmplia formulada per l’historiador Ángel Viñas: la corrupció institucionalitzada era un costum arrelat al Marroc colonial i molts militars africanistes hi estaven involucrats.

Malgrat aquestes ombres, el règim el va premiar. Entre 1951 i 1962, Ríos Capapé va ser capità general de la IX Regió Militar, a Granada; de la VII, a Valladolid; i de la III, a València. La darrera destinació que va obtenir va ser la de director de l’Escola Superior de l’Exèrcit. Clara sosté que Franco coneixia el tarannà del seu amic Ríos Capapé i li va tolerar el comportament.

El vincle amb Figueres no es va trencar. Capapé va mantenir lligams familiars i afectius amb la ciutat natal, que l’any 1939 el va declarar fill predilecte. Va morir a Madrid el 1963 i va demanar ser sepultat a la seva ciutat natal, en el panteó familiar.

Subscriu-te per seguir llegint