Estem en un país on, històricament, molts han viscut del totxo, amb empreses constructores pròsperes, paletes autònoms amb feina i professionals d’altres oficis complementaris, com ara lampistes, guixaires o fusters, que s’han guanyat bé la vida. També, venim d’un passat en què una família treballadora podia estalviar per comprar un pis, això sí, amb molt d’esforç, superant molts anys d’hipoteca amb tipus d’interès astronòmics. I, si no es podia, o simplement no es volia, es llogava un pis, sobretot en el cas de les parelles joves, cosa que també suposava un esforç, però era assumible. I, en canvi, ara tenim un greu problema perquè no es poden pagar els lloguers ni comprar pisos i, a més, els professionals diuen que la construcció ha deixat de ser un negoci.

La reflexió general es limita a dir que els salaris són massa baixos i els habitatges, massa cars. I això és una evidència indiscutible, però potser, per trobar-ne els motius, ens n’hem d’anar una mica més enllà. Estem d’acord que hi ha empreses rapinyaires, aprofitades i especuladores que juguen amb la pobra gent, que col·lapsen el mercat i que constitueixen un col·lectiu que cal tenir a ratlla.

Però grans tenidors sempre n’hi ha hagut. A Figueres, sense anar més lluny, fa anys hi havia edificis grans d’un sol propietari que els llogava a preus racionals, i no passava res. El pecat no és ser ric; el delicte és aprofitar-se de la situació de manera desmesurada.

"Tampoc podem obviar que, si els llogadors estiguessin protegits de les ocupacions il·legals i dels impagaments, potser no els caldria apujar els preus per seleccionar els llogaters o deixar pisos tancats"

Plantegem-nos que, si els constructors actuals poguessin tenir plantilles qualificades, estables i implicades, menys burocràcia, impostos i normatives, potser podrien pagar millors sous, fer habitatges a preus més ajustats i guanyar-se la vida. Tampoc podem obviar que, si els llogadors estiguessin protegits de les ocupacions il·legals i dels impagaments, potser no els caldria apujar els preus per seleccionar els llogaters o deixar pisos tancats. I restringir els pisos de lloguer turístic, que fan molt mal al lloguer estable.

Però, al final, els nostres polítics només aprovaran unes subvencions que paguem entre tots i unes normes febles de cara a la galeria, que altres canviaran després de les eleccions i, amb tot plegat, l’agonia continuarà i acabarà desembocant en una crisi que fa temps que s’anuncia. Les lleis mal aplicades i la manca de planificació és el que fa anys que està matant el futur de l’accés a l’habitatge.