El primer partit oficial de bàsquet a Manresa es va jugar a les 5 de la tarda del 18 d’agost del 1929 al Pujolet, durant la mitja part d’un partit de futbol. La celebració d’aquest primer partit a la nostra ciutat la recollia la premsa amb aquestes paraules: «Demà, a les cinc en punt de la tarda, tindrà lloc un partit de basquetbol entre dues seleccions del Club Basket Manresa, que tindrà caràcter d’entrenament per tal d’organitzar degudament aquest esport a Manresa».

Van jugar l’equip vermell i l’equip blanc i, segons la crònica, el partit va ser molt interessant, amb bones jugades. Malgrat dominar amb insistència l’equip blanc, no va guanyar per la poca eficàcia dels davanters. Així, el partit va acabar amb la victòria de l’equip vermell per 20 a 8.

Com a curiositat, cal remarcar que la crònica esportiva parlava de dos defenses, un mig i dos davanters a cadascuna de les alineacions, utilitzant un sistema tàctic similar al del futbol. Fins i tot, es parlava de llançament de penal quan es feia un tir lliure. Francesc Segura, que fou l’àrbitre del partit, en el llibre Manresa, la ciutat del bàsquet, de Pau Brunet i Jordi Finestres, explicava que el partit es va haver d’aturar uns minuts en caure la cistella a terra per un cop de pilota. El públic es va fer un tip de riure, així com cada vegada que un jugador fallava. La gent va anomenar aquest esport, popularment, com el «joc de la pilota i la cistella».

Un mes després, el Manresa BB es desplaçava a Sabadell, on perdia per 38 a 22 davant del PBA Joventus. Començava un nou esport a la ciutat!

El segon partit oficial a la ciutat es va fer quasi un any més tard, el 30 de març del 1930, a dos quarts de quatre de la tarda, entre els dos mateixos equips que l’any anterior (Manresa BB i PBA Joventus de Sabadell), al camp del Flor de Lis, amb triomf dels manresans per 16 a 12.

Aquest nou esport va començar a arrelar entre grups de joves perquè el diari Pla de Bages l’endemà, a part de la crònica del partit, escrivia aquestes paraules: «Definitivament, el basquetbol s’ha introduït a Catalunya i també a la nostra ciutat per obra i entusiasme d’uns quants joves i elements esportistes de veritat. Nosaltres els hi desitgem força èxit i encert en les seves tasques, amics com som de tota manifestació veritablement esportiva». I s’animava als joves de la ciutat a formar penyes per a organitzar un campionat local que servís per practicar el nou esport i formar un primer equip fort com ja hi havia a moltes altres ciutats de Catalunya.

Aquest segon partit va crear afició perquè a l’agost ja s’organitzava una competició amb vuit penyes: la penya Kupp, Interrogant, Mar-i-Cel, Ciranos, Penya X, Penya Catalana, Minerva i Magèstic. Aquests partits es van celebrar al camp de la Penya Krupp o del Blanqueig, que era al tram final del passeig de Pere III, cantonada amb la carretera de Santpedor, en uns terrenys propietat de la família Soler, on tenien la fàbrica del Blanqueig. Dos fills del propietari, Joan i Maurici Soler, jugaven al nou esport que també va passar a ser la pista del Manresa BB.

A partir d’aquell moment, es van preparar nous espais per al joc de la pilota i la cistella, com hem recollit en altres Històries del Bages.

Per a la celebració del primer partit de bàsquet femení va caldre esperar uns quants mesos més. Durant la Festa Major de 1931 es va presentar, a dos quarts de quatre de la tarda, al camp del Pujolet, el Club Femení i d’Esports de Manresa, «amb un grandiós festival esportiu de basquetbol amb col·laboració del Club Femení d’Esports de Barcelona. Tot i l'entusiasme de les basquetbolistes, no van poder resistir el fort tren de les barcelonines, les quals s'emportaren la copa donatiu de l'Ajuntament. El resultat fou de divuit a cinc favorable a les barcelonines».