Les operacions relacionades amb fraus o estafes han estat el principal motiu de les reclamacions bancàries presentades a la província de Girona durant el 2025. El Banc d’Espanya n’ha comptabilitzat 93, que representen el 27,4% de les 340 queixes registrades al llarg de l’any. Tot i ocupar el primer lloc, aquest tipus d’expedients ha disminuït un 14,7% respecte del 2024.

El volum total de reclamacions contra les entitats financeres també s’ha reduït amb força a les comarques gironines. Les 340 queixes del 2025 suposen una davallada interanual del 43,9%, pràcticament en línia amb el descens observat al conjunt de l’Estat.

Les comissions i les despeses ocupen la segona posició a Girona, amb 28 reclamacions, el 8,2% del total i un 40% més que l’any anterior. Les segueixen les despeses de formalització d’hipoteques, amb 26 casos, tot i que aquesta categoria cau un 92,9% després del fort pes que havia tingut durant el 2024.

Les peticions d’informació i documentació han originat 25 expedients, un 7,4% del total i un 31,6% més. També s’han registrat 19 reclamacions relacionades amb els interessos i 16 per discrepàncies sobre el deute pendent. Aquesta última categoria ha crescut un 77,8%.

Les queixes per cancel·lació de productes i per productes vinculats han arribat a 14 casos en cadascun dels dos àmbits, el doble que l’any anterior. En canvi, els percentatges d’increment més elevats corresponen a categories amb un nombre reduït d’expedients. Les reclamacions per demora, desatenció o actuació deficient passen a set i creixen un 600%, mentre que les relacionades amb la concessió de productes sumen vuit, un 300% més.

Del total de les reclamacions presentades, el 61,4% no van ser admeses. Només es van admetre un 35,1%, mentre que la resta, una minoria (3,5%), van ser traslladades.

La situació gironina s’emmarca en una forta disminució de les reclamacions bancàries al conjunt de l’Estat. El Banc d’Espanya va rebre durant el 2025 un total de 30.970 queixes presentades pels clients contra les entitats financeres. Es tracta d’un descens del 45% respecte de les 56.099 reclamacions del 2024, una xifra que havia marcat un màxim. Per trobar un registre inferior cal remuntar-se al 2020, en plena pandèmia, quan se’n van presentar 21.320.

Després d’un 2024 en què les despeses de formalització de les hipoteques van ser el principal motiu de conflicte, les reclamacions relacionades amb operacions de pagament fetes en un context d’estafa o frau van augmentar un 18% el 2025 i van recuperar la primera posició del rànquing estatal. Tres de cada deu reclamacions al supervisor bancari estaven vinculades a operacions de pagament en què s’havia produït un engany. El 66% dels casos afectaven operacions amb targeta i el 34%, transferències.

Les despeses de formalització hipotecària van mantenir una certa incidència i van representar el 10% de les reclamacions. Tot i això, van registrar un descens interanual del 90% a mesura que s’ha anat esvaint l’efecte de diverses sentències judicials. El Banc d’Espanya recorda que no té competències per dictar resolucions en aquest àmbit.

La façana de l'edifici del Banc d'Espanya. / Eduardo Parra/Europa Press

Per darrere apareixen els conflictes relacionats amb comissions i despeses, que van concentrar el 8% del total. Van disminuir un 21% respecte del 2024 i els casos més habituals van ser les reclamacions per comissions de manteniment de productes bancaris, principalment comptes i targetes.

Un altre 8% de les queixes corresponia a sol·licituds d’informació o documentació contractual. En aquest cas, els expedients van augmentar un 10% i estaven relacionats sobretot amb peticions que les entitats no havien atès, principalment les referides a targetes "revolving". Els clients demanaven més informació sobre la liquidació d’interessos i comissions, però no obtenien resposta a través dels canals comercials.

La cancel·lació de productes, amb un pes del 5%, es manté com un dels principals punts de conflicte entre clients i entitats. Tot i registrar un lleuger descens del 5%, les incidències han continuat afectant especialment els comptes i els préstecs.

L’informe del Banc d’Espanya també posa el focus en les reclamacions per préstecs personals, que són les que més han crescut durant l’últim any, amb un increment superior al 44%. Hi destaquen les queixes relacionades amb la sol·licitud de documentació, la discrepància amb el deute pendent i la cancel·lació dels préstecs.

El supervisor bancari també elabora anualment un rànquing de les entitats que acumulen més reclamacions. Com és habitual, les primeres posicions les ocupen els bancs amb més presència entre els clients particulars. CaixaBank encapçala la classificació amb 6.156 queixes, seguida del BBVA, amb 5.700, i el Santander, amb 4.229. Per darrere se situen la filial espanyola d’ING Bank, amb 1.853 reclamacions, i Banc Sabadell, amb 1.651.

En el 38,9% dels conflictes, el Banc d’Espanya va donar la raó a les entitats, mentre que en un 33% dels casos els bancs van rectificar abans que el supervisor emetés l’informe. Els clients van obtenir un pronunciament favorable en el 20,1% dels expedients. El 8% restant correspon a informes sense pronunciament.

En total, es van produir 3.585 casos en què l’entitat financera va rectificar abans que hi hagués un informe. El 29% estaven relacionats amb operacions de pagament fraudulentes i comissions de manteniment. També es van emetre 2.178 informes favorables al reclamant, el 36% dels quals vinculats a fraus, demores, desatenció, actuació deficient i problemes d’informació o documentació.

Les operacions de pagament fraudulentes també van ser l’àmbit en què el Banc d’Espanya va donar més vegades la raó a les entitats, amb 4.221 expedients. En el 55% dels casos en què l’informe va ser favorable al client, però, els bancs no van corregir els incompliments detectats, un percentatge similar al dels últims quatre anys. El mateix organisme admet que hi ha situacions en què la rectificació és "complexa o pràcticament impossible", com passa quan no s’ha facilitat prou informació prèvia al client o quan s’han produït retards injustificats i incompliments de terminis.

Subscriu-te per seguir llegint