El fort repunt dels preus ha convertit el lloguer d’habitatge en una font d’ingressos cada vegada més rellevant per als propietaris particulars a Girona, fins al punt que aquesta activitat ja mou més de 600 milions d’euros anuals a la demarcació. Ja sigui com a complement econòmic o com a activitat patrimonial, les persones físiques amb immobles a les comarques gironines declaren a Hisenda gairebé 65.000 habitatges en arrendament.

En concret, d’acord amb les darreres dades de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), els ingressos per lloguer declarats pels propietaris particulars a Girona van arribar als 618,7 milions d’euros el 2024. Són 46,3 milions més que l’any anterior, quan el volum declarat va ser de 572,3 milions, segons les dades recopilades per l’Agència Tributària. L’increment és del 8,1% en només un exercici. Aquesta quantitat és similar a la que registren, per exemple, les exportacions de maquinària que fan le empreses de la província, un dels principals motors del comerç exterior gironí, que l'any passat va generar 626 milions d'euros.

El creixement també es reflecteix en el nombre d’habitatges declarats. Els propietaris particulars de la demarcació van declarar 64.767 immobles destinats al lloguer el 2024, 2.066 més que el 2023, quan la xifra era de 62.701. En termes relatius, l’augment és del 3,3%.

Qui pensi que la major part d’aquests ingressos procedeixen dels lloguers turístics o de curta estada s’equivoca. Tot i que els habitatges no destinats a residència habitual generen més ingressos mitjans per immoble, el gruix del mercat declarat pels particulars a Girona correspon al lloguer d’habitatge habitual.

En concret, els habitatges arrendats com a residència habitual van sumar 57.253 immobles a la província el 2024, el 88,4% del total. Aquesta activitat va generar 479,7 milions d’euros en ingressos declarats. Són 1.064 habitatges i 27 milions d’euros més que el 2023, quan n’hi havia 56.189 i el volum declarat era de 452,6 milions.

Per la seva banda, els habitatges no destinats a residència habitual van sumar 7.513 immobles, amb uns ingressos de 139 milions d’euros. Són 1.000 més que l’exercici anterior i 19,3 milions d’euros més d’ingressos declarats. En aquest apartat s’hi poden incloure lloguers de temporada, de curta o mitjana estada i altres modalitats.

La diferència d’ingressos mitjans és notable. Els habitatges destinats a residència habitual van declarar de mitjana uns 8.379 euros anuals per immoble, mentre que els no habituals van arribar als 18.499 euros.

Una persona davant l’aparador d’una immobiliària a Girona. / Marc Martí

Tot i aquesta rendibilitat aparent més elevada, els lloguers de curta o mitjana estada tenen un tractament fiscal menys favorable que els arrendaments destinats a residència habitual. La normativa de l’IRPF preveu una reducció general del 50% sobre el rendiment net positiu quan l’habitatge es lloga com a residència habitual, sempre que es compleixin els requisits previstos. Aquesta reducció pot arribar al 90% en contractes nous situats en zones de mercat residencial tensionat si la renda inicial es rebaixa més d’un 5% respecte al contracte anterior. En canvi, l’Agència Tributària precisa que als lloguers turístics no se’ls aplica cap reducció, "perquè no tenen com a finalitat satisfer una necessitat permanent d’habitatge".

El detall municipal confirma el pes de la capital en el mercat del lloguer residencial. Entre les poblacions gironines de més de 20.000 habitants, la ciiutat de Girona concentra el volum més elevat d’habitatges arrendats com a residència habitual, amb 11.012 immobles el 2024. També és on el lloguer mitjà és més alt, amb 724 euros mensuals i un preu de 9,4 euros per metre quadrat.

Per darrere se situen Figueres, amb 4.199 habitatges i una renda mitjana de 538 euros, i Blanes, amb 3.431 immobles i 568 euros mensuals. També tenen un pes destacat Lloret de Mar, amb 3.173 habitatges; Olot, amb 2.950; Salt, amb 1.819; Sant Feliu de Guíxols, amb 1.741; Banyoles, amb 1.706; Roses, amb 1.545, i Palafrugell, amb 1.440.

Més enllà del nombre d’immobles, la rendibilitat també varia segons el municipi. Entre aquestes localitats, Salt presenta la rendibilitat bruta més elevada, amb un 7,1%, mentre que Roses se situa a la part baixa, amb un 4,6%.

Les dades, però, no recullen tot el mercat del lloguer. L’estadística de l’Agència Tributària només inclou els habitatges declarats per persones físiques a través de l’IRPF. En queden fora els immobles propietat d’empreses o altres figures jurídiques, així com l’activitat que no aflora fiscalment.

Subscriu-te per seguir llegint