Una escultura en forma de relleu presideix una de les façanes de l'ambulatori de Sant Andreu, en concret la corresponent al carrer Concepción Arenal. És una obra de 1966 de l'artista valencià Antonio Martínez Penella, que es va especialitzar en art sacre, però també va treballar en encàrrecs d'institucions públiques en la postguerra, com és el present cas. El relleu està dedicat a la família, mostrada sota els cànons que imperaven en el franquisme. A pocs, metres, en un dels extrems de la façana que dona al carrer Voló, ja gairebé a la cantonada amb la Meridiana, hi ha un altre conjunt escultòric del mateix actor i època, en aquest cas amb simbolisme religiós.

La primera obra, titulada precisament La família, mostra un home dret amb un ocell a la mà dreta i un altre sobre l'espatlla esquerra. Observa una dona asseguda a la seva dreta amb el cap entre els genolls en senyal de certa desesperació. L'atén una altra figura femenina inclinada cap a ella abraçada al seu torn per l'home. La dona asseguda està nua. Les altres dues figures porten una vestimenta lleugera.

El segon relleu és més difícil d'interpretar, ja que podria estar també representant la família, però la figura que presideix el conjunt és una dona o una verge asseguda en posició de deïtat sobre l'escena. Als seus peus, hi ha tres nens i dues nenes de

diferents edats. Una gran estrella que la dona sembla sostenir amb la mà esquerra i més ocells completen el relleu. Les dues obres són típiques de l'art públic franquista.

L'ambulatori va ser inaugurat el 1968 molt a prop de l'estació ferroviària de Sant Andreu Arenal. De fet, la seva construcció va ser possible després del soterrament de l'esmentada estació per sota de la Meridiana. Arquitectònicament, guarda una certa similitud amb l'hospital del Vall d'Hebron, llavors conegut com a Residència Francisco Franco.