La mobilitat sostenible ha desaparegut de les prioritats del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. El que havia de ser una aposta per facilitar els desplaçaments segurs, reduir el trànsit i millorar el transport públic s’ha convertit en una llarga llista de promeses incomplertes, retallades i decisions que castiguen, una vegada més, els pobles de la Part Forana.

El cas més evident és el dels dos vials cívics que afecten Santa Eugènia. El Consell de Mallorca havia anunciat que estarien finalitzats abans d’acabar el 2025. Avui, no només no s’han executat, sinó que encara no existeix ni el projecte definitiu. És difícil entendre com una infraestructura anunciada públicament com a prioritària continua encallada sense cap explicació convincent. La paraula donada ha quedat en paper banyat.

Però el problema no acaba aquí. La gestió de la tradicional Pujada a Lluc a peu de la Part Forana és un nou exemple de la manca de compromís institucional amb els municipis. Inicialment, Territori, Mobilitat i Infraestructures havia assumit el cost de les camisetes dels participants. Finalment, però, aquesta responsabilitat ha desaparegut i són els ajuntaments els que han d’assumir pràcticament totes les despeses: les camisetes, els autocars i la resta de costos d’organització.

Tot això recau sobre ajuntaments petits, amb pressupostos molt limitats i que ja fan un gran esforç per mantenir activitats que fomenten la cohesió social, la salut i la participació ciutadana. Lluny d’ajudar-los, el Consell els trasllada la factura. És aquesta la manera d’impulsar iniciatives que promouen una mobilitat més saludable i sostenible?

Mentrestant, el transport públic continua empitjorant. La desaparició de la connexió regular amb Santa Maria ha deixat molts usuaris amb un servei clarament insuficient. La línia cap a Palma continua patint mancances importants, amb poques freqüències, vehicles que no responen a la demanda i un servei que, en determinats moments, fins i tot es veu condicionat per una obra menor que Carreteres és incapaç de gestionar amb una planificació adequada. Les conseqüències sempre les acaben pagant els mateixos: els usuaris.

La realitat és que la mobilitat sostenible sembla haver desaparegut de l’agenda política de l’actual govern insular i autonòmic. Mentre altres territoris inverteixen en carrils per a vianants i bicicletes, reforcen el transport públic i impulsen mesures per reduir les emissions, aquí es continua afavorint un model basat gairebé exclusivament en el vehicle privat.

Les conseqüències són evidents: més cotxes a les carreteres, més embossos, més contaminació i més dificultats perquè la ciutadania pugui optar per alternatives sostenibles. Parlar de canvi climàtic mentre es desatén el transport públic i s’abandonen les inversions en mobilitat és una contradicció difícil de justificar.

La sensació que tenen molts veïns i veïnes és que els pobles de la Part Forana no formen part de les prioritats del Govern ni del Consell. Les inversions arriben tard, o senzillament no arriben. Els serveis es degraden. Les promeses s’incompleixen. En canvi, la pressió turística continua condicionant bona part de les decisions polítiques, mentre les necessitats quotidianes dels residents queden en un segon pla.

La mobilitat no és un luxe. És un dret que condiciona l’accés a la feina, als estudis, als serveis sanitaris i a la vida social. També és una eina fonamental per reduir emissions, combatre el canvi climàtic i construir pobles més segurs i habitables.

Els ciutadans de Santa Eugènia i de la resta de la Part Forana no demanen privilegis. Demanen que es compleixin els compromisos adquirits, que es deixi de governar a base d’anuncis i fotografies, i que les institucions apostin de manera decidida per una mobilitat moderna, eficient i sostenible.

Perquè governar és complir. I, en matèria de mobilitat, el balanç del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears és, avui, el d’una oportunitat perduda que perjudica directament la qualitat de vida dels nostres pobles.