Escoltava aquests dies a la ràdio a l’alcalde d’Hostalric parlant de la plaga de mosques que afecta un sector del municipi. Tenen detectat el focus: una empresa de reciclatge a la que varen arribar uns contenidors («palets» ) infestats d’insectes. Amb les calorades d’aquests dies es varen multiplicar exponencialment, afectant altres empreses, comerços i restaurants propers i no tant propers. L’Ajuntament s’ha mogut amb diligència, fins hi tot iniciant tractaments amb feromones. L’eradicació, però, passa per la retirada total dels elements infestats i com explicava l’alcalde -«aquí han d’intervenir diferents nivells d’administració pública amb diligència»- per l’eficàcia i celeritat d’aquestes administracions.
Escoltava aquests dies a la ràdio a l’alcalde d’Hostalric parlant de la plaga de mosques que afecta un sector del municipi. Tenen detectat el focus: una empresa de reciclatge a la que varen arribar uns contenidors («palets» ) infestats d’insectes. Amb les calorades d’aquests dies es varen multiplicar exponencialment, afectant altres empreses, comerços i restaurants propers i no tant propers. L’Ajuntament s’ha mogut amb diligència, fins hi tot iniciant tractaments amb feromones. L’eradicació, però, passa per la retirada total dels elements infestats i com explicava l’alcalde -«aquí han d’intervenir diferents nivells d’administració pública amb diligència»- per l’eficàcia i celeritat d’aquestes administracions.
El cas d’Hostalric m’ha connectat amb Blanes. En el projecte que, segons el que ha sortit a la premsa, pretén convertir una part de l’antiga Nylstar en una empresa d’economia circular basada en el reciclatge. Aquest és l’objectiu dels nous propietaris, ACIN, que fa temps tenen conversacions amb l’Ajuntament de Blanes per tirar endavant el projecte. Un projecte que d’arribar a fer-se realitat, podria comportar més de 500 llocs de treball, diuen.
Que és un projecte d’economia circular? Per si no volen perdre temps buscant a la xarxa «és un model de producció que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials ja existents totes les vegades possibles». Es tracta d’un model que es contraposa als tradicionals basats en « extraure, produir, consumir i llençar». Vist així , tot plegat sembla idíl·lic, incontestable. Hi ha blanencs, però, que no les tenen totes. Si més no pel tipus de productes que es reciclarien. No pas exclusivament industrials com ja fa l’empresa, sinó també, plàstics, matalassos, productes tèxtils...
Les indústries de reciclatge, si no es sotmeten a un rigorós control i compliment de les normatives, poden comportar riscos medi-ambientals. No crec que, d’entrada, massa ciutadans es deleixin per tenir una planta de reciclatge al seu municipi, ja sigui al centre o a la perifèria . Una plaga de mosques, com la d’Hostalric, suposaria només una bagatel·la comparat amb el llistat de incidències susceptibles de produir-se en aquest tipus d’instal·lacions. Per tot plegat, no només, polítics i tècnics municipals haurien de conèixer exhaustivament i contrastar els beneficis i els possibles riscos que es poden derivar d’aquest tipus de projectes. També, els ciutadans hauríem d’estar-ne informats i , si cal, poder opinar per «validar» el projecte.
Qui no està pel reciclatge i per reciclar! Poca gent, però, vol ser dipositaria dels peatges que a vegades pot comportar. El projecte per a l’antiga Nylstar està pendent de l’entrada d’un «operador del sector» que hi hauria d’aportar capital. També, de diferents permisos administratius que en diferents instàncies l’han de validar. Aquesta, la dels permisos i la de la supervisió posterior, juntament amb una explicació acurada, nítida, publica del que és farà i de com es farà, és la clau de tot plegat. Tan senzill i al mateix temps tan complex. Esperarem esdeveniments i, sobretot , informació.
Un circuit circular ben diferent i atractiu és el que l’Ajuntament d’Amer i el Consell Comarcal han acabat de remodelar aquestes darreres setmanes i que en un recorregut de 9,3 km connecta fins a 13 fonts històriques.