Hi ha modes que arriben, es multipliquen i acaben cansant. La pizza, per sort, sembla immune a les anades i vingudes. Fa anys que Barcelona viu una autèntica edat d’or pizzera, però entre tanta massa napolitana, vores inflades i fermentacions infinites, continuava faltant una gran clàssica internacional: l’autèntica pizza estil Nova York. No una reinterpretació. No una versió d’autor. La de veritat.

La que es ven per porcions gegants, es doblega amb la mà abans de clavar-li la primera mossegada i té un formatge que s’estira fins a l’infinit. Massa fina però flexible, lleugerament gomosa, amb aquesta textura gairebé addictiva que converteix qualsevol passeig per Manhattan en una successió de parades improvisades davant un aparador. Ara ja és aquí. Es diu Sacred Slice Pizza (Roger de Llúria, 155) i va obrir aquest juny. Però darrere de les seves pizzes hi ha una història molt més interessant que la d’una altra nova obertura.

El Mark i l’Alex Hernández, de Washington DC, mai van imaginar que acabarien muntant una pizzeria a Barcelona. Fa tot just tres anys vivien a Oregon amb la seva filla adolescent. Avui parlen de Barcelona com si fes aquí mitja vida que són aquí. "La decisió va ser molt senzilla. A l’escola ensenyaven a la nostra filla com actuar en cas d’un tiroteig. Aquest va ser el moment en què vam pensar: no volem que creixi així".

No parlen des del ressentiment, sinó per cansament. Descriuen un ambient polític cada cop més crispat, una societat on la violència amb armes s’ha normalitzat i una forma de viure massa accelerada. "Als EUA tot gira al voltant de la feina. Productivitat, productivitat i més productivitat. Aquí hem descobert una altra manera de viure. Ens vam enamorar del ritme mediterrani. Barcelona és, sens dubte, casa nostra".

L’acollida del barri els va marcar des del primer dia i ara volen tornar aquest carinyo. "Som estrangers i volem integrar-nos de veritat. Ens esforcem perquè tot estigui també en català, participem en activitats del barri i volem que aquest sigui un lloc on entrin famílies, veïns, treballadors... Una pizzeria de tota la vida". I això es nota tot just creuar la porta.

"Vam invertir aproximadament uns 400.000 euros per posar en marxa el restaurant. Això inclou el traspàs, la construcció, el disseny, els aspectes legals, l’equipament i el cost dels materials necessaris per poder arrencar. Vam començar de zero, així que hi va haver moltes despeses inicials per aconseguir obrir les portes", comenten sobre la seva aposta empresarial. "Diríem que aquest projecte hauria costat una mica més als EUA. L’economia d’obrir un restaurant varia molt d’un país a l’altre. Va ser una experiència d’aprenentatge increïble. Vam disfrutar molt del procés".

La decoració barreja neons vermells, fusta fosca, rock and roll i desenes de verges reinterpretades per l’artista local Ramon Maiden amb el seu estil tattoo art. "Venim de famílies catòliques, tot i que no som practicants. Ens fascina tota aquesta estètica d’iconografia religiosa... però portada al nostre univers". El resultat té alguna cosa entre un bar del Lower East Side i un temple pagà dedicat al formatge fos.

La pizza que trobaven a faltar

El que va començar sent nostàlgia va acabar convertint-se en un projecte de vida. Feia anys que el Mark preparava pizzes per a amics a casa. "Sempre ens ha encantat la pizza estil Nova York i, quan vam arribar a Barcelona, el Mark va començar a preparar-la a casa per als nostres sopars amb amics. Vam comprar un petit forn domèstic... Després un de més gran... i de sobte allò va deixar de ser un hobby". Durant dos anys va investigar, va viatjar diverses vegades a Nova York, va perfeccionar receptes i va acabar trobant el local perfecte a Barcelona. "Sacred Slice Pizza és el nostre futur. Més que una feina a temps complet... és una feina a més que temps complet", diu entre rialles.

La seva obsessió era reproduir exactament l’estil novaiorquès. Es poden demanar per porcions –que és com mana la tradició–, senceres de 30 centímetres o en format XXL de 46 centímetres per compartir. Les preferides per part del públic ja tenen nom propi. La Pepperoni Hot Honey, amb la mel picant que el mateix Mark prepara cada dos dies; la Forbidden Fruit, on ricotta, gorgonzola i pera rostida formen una combinació sorprenentment equilibrada; i la Sacred, que barreja pepperoni, salsitxa espanyola, pernil salat, ceba caramel·litzada, pebrot vermell, pecorino romà i un toc final de mel picant.

Notícies relacionades

Aquí ningú pretén reinventar la pizza. Simplement fer la que el Mark sempre ha estimat. "Ja estava cansat d’anar a llocs on em servien la pizza en un plat amb ganivet i forquilla. ¿Què és això?", riu. A Sacred Slice se serveix sobre una safata metàl·lica, amb paper, exactament igual que a Nova York. I sí. Es menja amb les mans.

Subscriu-te per seguir llegint