L’onada històrica de calor que aquests dies ha disparat els termòmetres a Catalunya, amb dades increïbles com els 31,9 graus nocturns a Portbou, ha arribat a l’Alt Empordà en un moment hidrològic molt diferent del que es va viure durant els anys més durs de la sequera. El pantà de Darnius-Boadella, nom amb què popularment es coneix l’embassament que regula la Muga i que és clau per a l’abastament i el regadiu de la comarca, es troba actualment al 81,40% de la seva capacitat, amb 51,53 hm³ d’aigua emmagatzemada sobre una capacitat màxima de 63,30 hm³, segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua actualitzades el 9 de juliol.

Les dades permeten afirmar que l’episodi de calor extrema arriba en un dels millors moments recents per a les reserves de l’embassament. No és necessàriament el punt més alt de l’any, perquè el gràfic de l’ACA consultat mostra que el volum va superar els 60 hm³ a finals de gener i principis de febrer abans d’iniciar una baixada progressiva facilitada per un desembassament preventiu, però sí que és una situació molt favorable per encarar l’estiu després de tres anys de sequera. A la mateixa data de l’any passat, Darnius Boadella tenia 42,08 hm³, el 66,87% de la capacitat, és a dir, 9,45 hm³ menys que ara.

Imatge del desembassament preventiu fet abans de la primavera. / Santi Coll

La comparativa encara és més clara si es mira la mitjana recent. L’ACA situa la mitjana dels darrers cinc anys en 28,76 hm³ i la dels darrers deu anys en 36,38 hm³ per a aquesta mateixa data. Això vol dir que el Pantà té ara 22,77 hm³ més que la mitjana quinquennal i 15,15 hm³ més que la mitjana de l’última dècada. En percentatge, les reserves actuals són aproximadament un 79% superiors a la mitjana dels darrers cinc anys i un 42% superiors a la dels darrers deu anys.

Un punt crític i fonamental

El canvi de fotografia és especialment rellevant perquè Darnius Boadella va ser un dels punts més crítics de la sequera a l’Alt Empordà. El setembre del 2023, després de 36 mesos amb pluges molt per sota dels registres habituals, l’embassament es trobava a poc més del 16% i en mínims històrics, amb uns 10 hm³ acumulats. Aquella situació va portar Figueres, Roses, Castelló d’Empúries i altres municipis dependents del sistema a l’escenari d’emergència.

El moment més delicat va arribar el març del 2024, quan el Govern va acordar declarar l’emergència 2 en l’àmbit de l’embassament de Darnius Boadella. Aleshores, el Pantà se situava a poc més de l’11%, amb menys de 7 hm³, i es van activar noves mesures d’emergència per garantir l’abastament i reforçar recursos hídrics a la comarca.

La Reial Foneria de Sant Sebastià, coimpletament al descobert, el gener de 2024. / Santi Coll

Les pluges dels darrers mesos han capgirat aquest escenari. En el conjunt de les conques internes, els embassaments se situen ara al 90,38%, amb 612,84 hm³ d’aigua, també per sobre del registre de fa un any, quan estaven al 76,91%. Darnius Boadella, amb el 81,40%, queda per sota de grans embassaments com Susqueda, la Llosa del Cavall, Sant Ponç o la Baells, però es manté en una posició molt més còmoda que la dels anys de sequera intensa.

El riu la Muga en el seu estat actual a la desembocadura d'Empuriabrava. / Santi Coll

La bona dada, tanmateix, no elimina la vulnerabilitat estructural del sistema. El Pantà depèn de la conca de la Muga, un riu sotmès a una forta pressió agrícola, urbana i turística, especialment a l’estiu. L’embassament, construït inicialment amb una clara funció de regadiu d'ençà que va ser inaugurat el 1969, ha esdevingut amb els anys una peça fonamental per garantir l’aigua a una part important de l’Alt Empordà, inclosos municipis amb una forta pressió estacional.

Estalviar, sí o sí

La conclusió que deixen les dades és doble. D’una banda, l’afirmació que la calor extrema arriba en un dels millors moments recents de reserva és fonamentada: el Pantà està molt per sobre de l’any passat i de les mitjanes de cinc i deu anys. De l’altra, el record de l’11% del març del 2024 i del 16% del setembre del 2023 obliga a mantenir la prudència: l’actual bon estat és fruit de les pluges, però també arriba en ple estiu, amb més evaporació, més consum i més demanda sobre un sistema que ha demostrat ser molt sensible als períodes llargs sense precipitació. Estalviar aigua continua sent una obligació, no un objectiu.

Subscriu-te per seguir llegint