Espanya s’enfronta a qui Rajoy defineix com una França "sense francesos". Mariano deu trobar a faltar més blancs amb boina i una baguet sota el braç com Platini o Luis Fernández. ¡Ja veureu quan sàpiga que Just Fontaine va néixer a Marràqueix! Serà aquesta França multicultural, antagònica en l’àmbit futbolístic a Espanya, amb qui es jugarà un lloc a la final. Els gals tenen les millors individualitats. Els espanyols, el millor equip.

De la Fuente ha demostrat que ningú cuina millors guisats que ell amb els ingredients que té, però ningú té millors ingredients que Deschamps per cuinar un bon guisat. De moment Espanya ha canviat de la selecció dels extrems a la dels centrals, mentre que França va abandonar el seu futbol mesquí per divertir-se en aquest Mundial.

Tres victòries recents

Els del gall llueixen una exuberància que els fa favorits en els pronòstics. Els quatre mosqueters (Mbappé, Dembélé, Olise i Doué) han enlluernat davant rivals que van sucumbir embriagats pel seu vertigen. Però els francesos saben que aquesta selecció espanyola és diferent.

Els últims precedents han acabat amb triomf espanyol. La semifinal de l’Eurocopa 2024, amb aquell gol que va confirmar Lamine com una estrella a 16 anys, la final dels Jocs Olímpics de París i la semifinal de la Nations League a Alemanya l’estiu passat. Alguna cosa sap De la Fuente dels francesos que no saben els altres.

La recepta és senzilla: fer servir la pilota com a tallafocs. França no necessita posseir la pilota perquè el seu fort són les transicions, contraatacs amb els dos millors velocistes del gol mundial: Mbappé i Dembélé. França, però, sense pilota és un grapat d’ampolles de xampany abandonades al fons del rebost. I Espanya, que ho sap, es defensarà amb la pilota als peus. Serà quan la perdi quan es desencadeni el risc real. "Proposarem control. Ens exposa massa de vegades, però serem fidels a la identitat que ens ha portat fins aquí", apunta el seleccionador. Rodri, Fabián i companyia monopolitzaran la pilota per desactivar França i buscar-li les pessigolles.

En defensa, Upamecano és un portent físic amb tendència a cometre errors grollers i Saliba és una assegurança de vida. Però Kounde i Digne són desbordables. Per això De la Fuente sospesa la titularitat de Nico Williams, que va deixar bones sensacions davant Bèlgica. "M’he trobat amb enginy, elèctric", apuntava el pamplonès. Tot i que l’innegociable és que Lamine ofereixi la seva millor versió.

Fabián, millor que Pedri

L’altre focus és la medul·lar. Rabiot, Tchouaméni i Koné no tenen la jerarquia de Rodri, Fabián o Pedri. El canari no està bé, i De la Fuente necessita algú que vigili Olise, que ha heretat el cartabó i l’escaire de Griezmann. En aquest rol Fabián és més fiable que Pedri. Merino s’ha guanyat la titularitat, però el seu efecte revulsiu és una bala que no gastarà abans de temps. Igual que l’efervescència de Ferran.

Unai va deixar alguns dubtes davant dels belgues i per això Cucurella, Laporte, Cubarsí i Porro han d’estar especialment a l’aguait quan Espanya no tingui la pilota. La clau és mantenir les "altures" i estar esglaonats per omplir de trampes el camp quan es perdi la possessió. Les ajudes del doble pivot seran decisives, tant com la pressió alta davant una França que pateix quan la pressionen amunt. A més, cal provar el porter Maignan, capaç del millor i del pitjor.

Espanya s’ha d’assemblar més a la que va dominar Portugal que no pas a la que va patir amb Bèlgica per doblegar França aquest 14 de juliol, dia de la República francesa.

Subscriu-te per seguir llegint