El govern ha iniciat el procés per a l'ampliació en l'àmbit terrestre i marí de Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En el procés porta a terme consultes per obtenir informació i opinions sobre el projecte. Una de les entitats arrelada al territori, la IAEDEN-Salvem l’Empordà ha presentat una proposta per incorporar quinze nous àmbits al procés d’ampliació. L’entitat considera que l’extensió plantejada per la Generalitat ha de permetre superar l’actual fragmentació de l’espai protegit i incloure zones humides, rius, conreus, maresmes i connectors ecològics que considera essencials per al funcionament del conjunt del parc.

L’organització valora positivament que el Govern hagi iniciat el procés per ampliar l’àmbit terrestre i marí dels Aiguamolls, però defensa que la nova delimitació no s’ha de limitar a sumar hectàrees. Segons exposa, ha de servir per connectar els sectors actualment separats, recuperar espais degradats i millorar la capacitat del parc per afrontar els efectes de la crisi climàtica.

Entre les propostes hi ha una extensa àrea d’aiguamolls d’aigua dolça, closes i cubetes d’inundació situada entorn de Riumors, Siurana, la Coromina i el rec Sirvent. Aquest sector inclou espais com l’estany Robert i la bassa del Mas Pastells i, segons l’entitat, té un valor destacat per a l’avifauna i per a espècies de flora amenaçada com la Silene sennenii, endèmica de l’Empordà.

La IAEDEN també reclama protegir els conreus situats entre Castelló d’Empúries i Empuriabrava, perquè actuen com a connexió entre els dos grans sectors del parc, actualment separats. A més, són espais d’alimentació per a espècies com el gaig blau i el xoriguer petit i inclouen trams de la Muga i la Mugueta.

Altres àmbits proposats són els conreus de Terra Mala i el Riutort, la bassa de les Garrigues, el sector de la Rubina i l’espai de l’Estanyol i la riera del Cagarrell. En el cas de la Rubina, l’entitat destaca que és una de les maresmes salades més valuoses dels Aiguamolls i un espai de reproducció del corriol camanegre, a més d’acollir espècies com la sargantana cendrosa i el fartet.

La proposta també planteja incorporar el meandre de Torroella de Fluvià, incloent-hi el riu fins a l’altura del pont i els seus espais de desbordament, així com les antigues graveres restaurades. L’objectiu seria protegir l’hàbitat d’espècies com la bavosa de riu o la saboga.

Plànol amb les propostes d'ampliació de la Generalitat i d'Iaeden. / Iaeden

La llista es completa amb els conreus de Cinclaus i el Riu Vell, on nidifica una part important de les parelles d’esparver cendrós; l’entorn de Sant Martí d’Empúries, que actua com a connector entre els Aiguamolls i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; i l’estany Sirvent, un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000.

En aquest darrer punt, l’entitat denuncia que s’hi desenvolupen activitats que qualifica d’il·legals vinculades a Fluvià Nàutic. També proposa ampliar la protecció a conreus, closes, boscos de ribera i prats humits de l’entorn per reforçar la connectivitat terrestre.

Una altra de les demandes és incorporar al parc l’àmbit marí inclòs a la Xarxa Natura 2000. La IAEDEN remarca el valor de les praderies de fanerògames marines, que actuen com a zones de reproducció de nombroses espècies i tenen un paper clau en la dinàmica del sistema format per la platja i les dunes.

L’organització ecologista també reclama augmentar el nivell de protecció de la Gola del Fluvià i convertir-la en reserva natural parcial. L’entitat sosté que és un dels principals punts de nidificació del corriol camanegre i que acull altres espècies d’interès, com el cucut reial, però alerta de les pressions que pateix l’espai.

La proposta inclou igualment el rec del Molí d’en Dorra, un sistema hidràulic que neix al Far d’Empordà i alimenta els estanys del Cortalet i del Matà, així com els històrics estanys de l’Oliva i Fonolledes, de 23,6 i 29,5 hectàrees, respectivament. Tots dos conserven el funcionament hidrològic de cubeta i, segons la IAEDEN, la seva recuperació contribuiria a millorar la connectivitat i la qualitat ambiental de la plana empordanesa.

L’entitat defensa que els Aiguamolls no es poden entendre com un conjunt d’espais aïllats, sinó com un sistema format per hàbitats humits, agraris, fluvials, litorals i marins. Per aquest motiu, demana que l’ampliació inclogui també sectors que ja disposen de reconeixement ambiental, com la Xarxa Natura 2000 o l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, però que actualment queden fora del parc natural.

El mes passat el Govern va anunciar que obria la consulta pública prèvia per ampliar els parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

Amb l’inici del Pla de Protecció del Medi Natural i el Paisatge, el Govern posava de manifest que donava resposta a una dècada de mancances que ha d’ajudar a garantir una millor conservació d’aquests dos parcs naturals.  Amb els plans de protecció es posa sobre la taula dictaminar les regles del joc "del que és admissible en els Parcs Naturals, un calendari i un programa d’inversions, i es facilita a usuaris i visitants conèixer la normativa dels espais naturals".

En el cas dels Aiguamolls, informava que "es vol corregir la discrepància entre els límits de l’espai natural protegit (EIN) i de la xarxa natura 2000 amb els límits de l’actual parc natural, ja que hi ha diversos sectors adjacents a la delimitació vigent que queden fora de l’empara de la protecció i gestió específiques del parc natural". Afegia que es valora la incorporació de nous sectors amb característiques ambientals i paisatgístiques assimilables a les del parc natural i que poden contribuir positivament en termes de representativitat i millora de funcionalitat i gestió.

Finalment, fora de l’àmbit de les reserves ja declarades, s’identifiquen zones que presenten una elevada singularitat biològica i presència d’hàbitats fràgils, rars o especialment sensibles "que resulta convenient protegir de forma més específica per garantir-ne la preservació".

Respecte al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, la consulta pública prèvia recull que s’han detectat zones adjacents al parc actualment no protegides que mantenen una vinculació funcional i paisatgística amb els terrenys inclosos al Parc.

Subscriu-te per seguir llegint